Ghislaine Leung construeix la seva pràctica a partir d'una sèrie de partitures que defineixen la naturalesa de cada obra. Aquestes partitures responen a les condicions de les estructures en què s'exhibeixen i revelen les seves -nostres- pròpies limitacions dins del sistema. A partir d'una sèrie de paràmetres que regeixen el funcionament de la Fundació Miró, l'exposició de Leung se centra en la dependència mútua, i examina la vulnerabilitat de les estructures i la manera com hi circulem. Comissariat: Alejandro Alonso Díaz.