**Inauguració:** dijous 22 d’octubre a les 19 h, La Capella (Ciutat Vella, Barcelona)

Què passa amb una cultura visual quan els llocs, les institucions i els arxius que la sustenten són desmantellats sistemàticament? *El que s’esborra no es pot esborrar* posa el focus en l’art visual palestí com a ecosistema viu de memòria, estructurat al voltant de cinc pilars interconnectats: Gaza, Jerusalem, Cisjordània, els territoris del 1948 i l’exili. No són geografies aïllades, sinó punts de connexió on circulen imatges, històries, pràctiques artístiques i memòria col·lectiva; la ruptura d’un d’ells es propaga als altres.

L’exposició reuneix artistes de Gaza, Cisjordània, Jerusalem i l’exili, i explora com la memòria visual persisteix malgrat el desplaçament, la ruptura i la pèrdua. Pintura, dibuix, fotografia, vídeo i instal·lació es converteixen en rastres, testimonis i fragments d’un arxiu informal. No es tracta de reconstruir el que ha estat esborrat, sinó de fer visibles les pràctiques que permeten als artistes recordar, transmetre i crear enmig de la destrucció.

Al llarg de generacions, l’art transporta fragments a través del temps i l’espai, mantenint la memòria en moviment quan les condicions per preservar‑la s’han vist alterades violentament. L’exposició estarà oberta fins al 8 de desembre.