Projecte fotogràfic que explora la construcció de la identitat femenina des de la infància a partir d'una experiència personal, la de créixer en un entorn majoritàriament masculí. Des d'aquí sorgeix una idea concreta: el rebuig cap al femení no neix de la sexualització ni del desig, sinó que apareix molt abans, en la infància. Més que definir-se per si mateixa, la masculinitat es construeix moltes vegades en oposició al femení, convertint-ho en sinònim de feblesa, ridícul o motiu de burla. La sèrie es construeix des de l'arxiu personal, combinant fotografies preses des de l'adolescència amb imatges recents, en una narrativa no lineal que alterna records, sensacions i memòries reconstruïdes. Al llarg de la sèrie predominen les figures masculines, que observen i semblen jutjar a qui miren. El jo femení en canvi, roman absent fins al final. El bosc funciona com a escenari simbòlic, un espai de llibertat i de perill al mateix temps, on els jocs infantils revelen petites jerarquies de poder. El títol condensa aquesta idea: dear (volguda) i deer (cérvol) es barregen en una mateixa paraula. Aquest doble sentit al costat de l'element gràfic de la calavera de cérvol simbolitzen aquest trànsit d'ésser viu amb voluntat pròpia a objecte exposat, capturat i observat. A càrrec de Blanca Guasch