Cristina Lucas (Jaén, 1973) explora les estructures de poder que modelen la nostra historia col·lectiva i la seva relació de l'art a través de les revolucions industrials, que, tot i haver sorgit a Occident, van transformar les relacions amb l'Orient i el Sud establint noves formes de poder i subalternitat, i reconfigurant societats i subjectes. L'obra de Lucas parteix de la convicció que tot art és polític, en sintonia amb Rancière o Jaar, per als quals les imatges participen activament en la configuració del món. L'exposició es planteja com un recorregut per les quatre revolucions industrials que, des del segle XVII, han transformat l'economia, la cultura i les formes de colonialisme. La Primera Revolució Industrial, la del carbó, va inaugurar l'era de la màquina de vapor i la mobilitat massiva del camp a la ciutat. La Segona, dominada pel petroli, va consolidar el capitalisme global i va situar l'energia al centre de la geopolítica. La Tercera, vinculada a Silicon Valley, va instaurar el paradigma digital i el control de les dades com a nova forma de poder. La Quarta, centrada en la intel·ligència artificial, introdueix transformacions profundes en la subjectivitat, l'ètica i la noció d'humanitat, en què el jo esdevé públic, massiu i hipervisual. Lucas ens convida a observar que el progrés tècnic i econòmic no és neutral, sinó un camp de disputa simbòlica i material. A partir de tríptics fets de metacrilat formats pels materials de cada revolució —carbó, petroli, silici, microxips—, construeix una narrativa material de la història. La peça El anciano de los días (W. Blake) obrirà l'espai expositiu amb una canonada de vapor, i la instal·lació audiovisual Cinturó de reacció en cadena oferirà una breu història de l'antropocentrisme. L'exposició compta amb la col·laboració de la Fundació Ventós, que crea olors per acompanyar les obres, de manera que la idea de revolució es traslladarà a un espai sensitiu i emocional com a memòria olfactiva.