Exposició al vestíbul de l'entrada de la Casa Orlandai Reunió del Col·lectiu de Flors Anònimes. Precioses, cada una d'elles. I rellevants, també. Al principi, sota terra, res. Ningú s'ho esperava. I us diré que gràcies a això van créixer! Si no, no haurien crescut. Crec. Haurien enfrontat la mirada al sol, arran d'era, pendents d'un senyal, cada cop més sordes… Però no haurien crescut. Si se les haguessin quedat mirant, aquells qui van deixar anar la llavor, i elles mirant amunt, pur combat de bellesa, sentint-se singulars i soles, mentre esperaven un senyal, probablement haurien agafat torticolli. Coll tort. I mira-les ara. Han nascut juntes, particulars, inesperades, que maques. Una curta aliança de bellesa, ha brotat entre elles. Senyal incondicional, per una estona. Jo les miro a totes. Ningú s'ho esperava. Mireu-les ara, que no hi són per sempre. "Paul se volvió loco porque, de repente, se enfrentó con todo y, como es natural, se vió derribado.-T. Bernhard" Amb Maria Vicente