Una bailaora singular i dues figures de referència del toque i el cante contemporanis, en la primera nit del festival flamenc a Nou Barris. La primera jornada de Desvarío a Nou Barris inclou dos concerts, tot i que es podria dir que, de fet, és un de sol presentat en dues parts, ja que els cinc intèrprets que hi intervenen participen en tots dos. La temàtica a desenvolupar és conceptualment lorquiana i derivada del projecte Martinicos, que va organitzar el CCCB en el marc del Grec 2025 en el marc de l'exposició "En l'aire commogut", de Didi Huberman. El programa s'inspirava en la figura del "duende" al qual García Lorca al·ludia en la conferència que va impartir a Buenos Aires el 1933. Leonor Leal el mirava des del cos, i David Lagos el va resoldre visionant obres de poetes contemporanis a Lorca, entre els quals Rafael Alberti o Miguel Hernández. Però aquesta és una obra que es mou, és viva i, per tant, en la seva visita a Desvarío, no serà la mateixa que es va veure al CCCB ni tampoc serà la mateixa quan torni a escena. El títol de l'espectacle, en aquest cas, es refereix a un poema que Lorca inclou en la mateixa conferència del 1933 i que tracta de l'afecció que té el "duende" per la mort: Si tu eres mi linda amiga, / ¿por qué no me miras?, di. / Ojos con que te miraba, / a la sombra se los di/… Leonor Leal va néixer a Jerez de la Frontera, es va formar en ballet clàssic i dansa espanyola abans de trobar en el flamenc el vehicle propici per desenvolupar el seu talent. Va formar part d'importants companyies flamenques. Va estrenar el 2008 el seu primer espectacle propi, Leoleolé, i després de prendre contacte amb la dansa contemporània, va iniciar una trajectòria que l'ha portat a estrenar coreografies com Nocturno (2018), En talleres (2019) i Loxa. Estampas y bailes a partir de los experimentos radiofónicos de Juan de Loxa (2020). Antonio Moreno, músic eclèctic, que fon la tradició del flamenc amb la formació acadèmica i l'experimentació de la música contemporània