María José Llergo no canta per entretenir; canta per recordar, per sanar i per mantenir-se fidel a una veritat innegable. Des que va irrompre en l'escena amb una força indomable, l'artista de Còrdova ha demostrat que la tradició no és una cotilla, sinó un canalitzador d'emocions pures. La seva veu, profunda i carregada d'una honestedat colpidora, enfonsa les seves arrels en la memòria de la terra però vola lliure cap a horitzons infinits, transformant el dolor en bellesa i les vivències en una abraçada contemporània. En aquesta nova etapa, l'artista ens convida a entrar al seu propi pati d'escola a través de El Juego, el seu darrer àlbum. Es tracta d'una declaració absoluta de llibertat creativa on la sensibilitat i el risc es donen la mà sense por. En aquest espai oníric, Llergo juega a trencar estereotips i a desconstruir el pas a la vida adulta: el seu cante es fon de manera orgànica amb l'electrònica, esclats de bachata i cadències de bolero, demostrant que la música pot ser un territori de transformació constant. La seva presència al festival representa l'arritbada d'una de les figures més magnètiques de la música actual. Una artista immensa que entén l'escenari, en aquest cas la històrica i atmosfèrica sala de La Paloma, com un espai sagrat de comunió i catarsi, disposada a despullar la seva ànima en un directe que promet commoure els qui s'atreveixin a jugar amb ella.