Títol de l'espectacle: La Barcelona Flamenca Flamenc - Barcelona A hores d'ara ningú no pot obviar que el flamenc forma part de la història cultural de Barcelona. Una relació recíproca: també Barcelona va adquirir ben aviat una importància cabdal en l'art flamenc. De la mateixa manera que, per exemple, el blues va néixer al Delta del Mississipí però no es podria entendre sense esmentar altres indrets, el mapa del flamenc (amb una denominació d'origen indiscutible) ampliaria també els seus punts cardinals. Ja al segle XIX es deia que els millors espectacles flamencs tenien lloc als anomenats "Cafés Cantantes" o als teatres d'aquí. Dècades després, l'emigració que aniria arribant (de Múrcia, d'Andalusia i d'Extremadura) reforçaria d'una altra manera aquesta connexió musical. I avui dia, força altres localitats de la província de Barcelona adquireixen una rellevància essencial. A la primera meitat del segle XX, Barcelona era una de les grans places per a qualsevol artista flamenc. I al Somorrostro va néixer el mite més gran del ball flamenc de tots els temps: Carmen Amaya, que va propiciar una estela d'altres ballarines llegendàries: La Chana, La Singla, La Chunga... L'eclosió rumbera dels anys seixanta i l'anomenada música laietana dels setanta van ser claus en la revolució que aleshores va viure el flamenc, i diversos moments cabdals d'alguns dels seus protagonistes (Camarón, Paco de Lucía, Morente, Lole y Manuel...) van tenir lloc aquí. I ja a tocar del final del segle XX, emergeix una generació enlluernadora, amb figures com Cañizares, Mayte Martín, Duquende, Miguel Poveda i molts altres. Al segle XXI, tant el "so mestís" com el canvi de paradigma que va suposar la irrupció de Sílvia Pérez Cruz (i la seva inesgotable escola) van deixar clar que el flamenc ja forma part de les coordenades musicals d'artistes centrats en estils molt diversos. En gran mesura, perquè Barcelona es pot atribuir el mèrit d'haver estat pionera absoluta en la docència de l'art jondo en un m