Carmen Lancho Un recorregut poc convencional ha marcat la trajectòria d'aquesta artista, sempre vinculada a la música. Durant més d'una dècada va cantar en cors amb els quals va actuar en escenaris com l'Auditorio Nacional o el Teatro Real, mentre estudiava oboè al conservatori. Amb el temps va trobar en el jazz el seu espai d'expressió, actuant en centenars de concerts que l'han portat de clubs a experiències singulars com un creuer on va oferir més de 400 actuacions en només quatre mesos. La seva veritable transformació artística va arribar quan va començar a escriure en castellà. Aquest procés, gairebé terapèutic, li va permetre abraçar una veu pròpia sense filtres ni artificis, i és l'origen del seu primer EP, Dramitas. Des d'aleshores, la seva proposta no ha deixat de créixer fins a consolidar-se com una narradora sensible de la seva generació. Gavina.mp3 Una proposta de pop estrany, lliure i difícil d'encasellar. El projecte es mou entre la intuïció poètica i la provocació, construint un univers propi on la identitat es dilueix entre mirades alienes, memòria i imaginació. Les seves cançons habiten un territori que barreja temps i símbols: del segle XIX al XXII, del moll i la fusta a les metàfores impossibles. Entre imatges quotidianes i visions surrealistes, el projecte juga amb la idea de destruir i ressuscitar mons segons la necessitat del moment. Al capdavall, l'impuls és senzill: voler-ho tot. Totes les coses del món.