La cathédrale engloutie és el poètic títol d'un dels preludis per a piano de Claude Debussy (literalment, "la catedral engolida"), que podrà escoltar-se en la recent i imaginativa orquestració de José Luis Turina, qui trasllada al pla simfònic una de les visions més suggestives del compositor francès: la música progressarà lentament, com esbossant la visió d'un edifici submergit, entre ressonàncies i harmonies oníriques. Amb similars eines musicals, La mer s'imposa com un fresc orquestral de gran riquesa tímbrica: el moviment de l'aigua quasi es pot percebre, gràcies al desplegament de la imaginació sonora. Debussy hi construeix una experiència sensorial basada en el color, la llum i el flux continu; experiència que donarà pas a la gran cantata escènica Atlántida de Manuel de Falla, en la segona part del concert. Ernesto Halffter va completar l'obra monumental i visionària ―basada en el poema de Jacint Verdaguer― que Falla va deixar inacabada. La música projecta el seu ideal mític i espiritual gràcies a la riquesa expressiva de la partitura, que incorpora cor i intervencions de solistes de primer nivell, com Nuria Rial, Maite Beaumont i José Antonio López, sota la privilegiada direcció de Kent Nagano al front de l'Orquesta y Coro Nacionales de España i el conjunt vocal Barcelona Ars Nova. Repertori Claude Debussy: La cathédrale engloutie (núm. 10 del primer llibre de Preludis). Orquestració de José Luis Turina Claude Debussy: La mer Manuel de Falla / Ernesto Halffter: Atlántida, cantata escènica (selecció) Artistes José Antonio López, baríton (Corifeo) Núria Rial, soprano (Reina Isabel) Maite Beaumont, mezzosoprano (Piren) Kent Nagano, direcció Orquesta y Coro Nacionales de España Barcelona Ars Nova