Club de lectura dinamitzat per Irene Zurrón, professora i escriptora Irene Zurrón Aquest mes l'obra escollida sobre la qual conversarem és L'aigua del llac no és mai dolça, de Giulia Caminito. La protagonista d’aquesta història neix en una família pobra ofegada en problemes: la mare, l’Antonia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era molt jove. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya als fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d’un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l’acceptarà mai. L’aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d’iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible. Irene Zurrón (Palma, 1990) és graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears i s’ha doctorat amb una tesi sobre la representació del suïcidi en la literatura, centrada sobretot en l’obra de Mercè Rodoreda. Ha treballat de tècnica a la Institució Pública Antoni M. Alcover i a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; ha estat docent a secundària i a la universitat, i recentment ha estat investigadora postdoctoral al Centre d’Estudis Catalans de la Università per Stranieri di Siena.