A càrrec de Dàlia Rajmil Bonet De gran, en Zezé vol ser poeta i dur corbatí, però de moment és un nen brasiler de cinc anys que s’obre a la vida. A casa seva és un trapella que no para de fer malifetes i que només rep retrets i clatellots; a l’escola és un àngel amb un cor d’or i una imaginació desbordant que té encantada la seva mestra. Però per a un nen com ell, intel·ligent i sensible, créixer en el si d’una família pobra no sempre és fàcil; quan està trist, en Zezé busca refugi en el seu amic Minguinho, un arbret de taronja llima, amb el qual comparteix tots els seus secrets, i en el Portuguès, l'amo del cotxe més bonic del barri. Publicada per primer cop l’any 1968, La meva planta de taronja llima és la història emocionant d’un nen a qui la vida el farà adult precoçment. En aquest novel·la, José Mauro de Vasconcelos va recrear els seus records d’infantesa al barri carioca de Bangu amb un lirisme i una tendresa que van captivar els lectors des de la seva aparició i que l’han convertit en un dels llibres més llegits de la literatura brasilera contemporània. José Mauro de Vasconcelos va néixer a Bangú (Brasil) el 26 de febrer del 1920. Fill d'una família molt pobre, la seva mare era índia i el seu pare portuguès. Tot i estudiar dos anys de Medicina a Natal, va exercir en la seva joventut els més diversos oficis: entrenador de boxejadors, bracer en una hisenda, pescador o cambrer. Des de molt jove es va interessar per les condicions dels més oprimits, com els indis, els garimpeiros o els treballadors de les hisendes, experiències que més tard traslladaria a moltes de les seves obres. A partir del seu debut literari el 1945 amb Banana Branca, va combinar els seus treballs literaris amb la seva carrera cinematogràfica (va ser actor i guionista). La seva obra beu de la narrativa popular brasilera transmesa de forma oral i està tenyida d'un profund respecte i admiració per la natura i una mirada compassiva cap als més desafavorits. És autor d'una vintena de llibres de narrativa entre els quals destaquen: Rosinha mi canoa (1962), Cor de vidre (1964), El veler de Cristall (1973), Escalfarem el sol (1974) i, sobretot, La meva planta de taronja llima (1968), que el convergeix XX. Va morir a São Paulo el 1984.