El febrer de 1942, en ple domini nazi de la Segona Guerra Mundial, dos reconeguts intel·lectuals europeus exiliats al Brasil —l’austríac Stefan Zweig i el francès Georges Bernanos— han convingut una trobada a la finca del francès a Barbacena. Zweig, d’origen jueu, ha estat proscrit pels nazis, però no s’hi ha arribat a enfrontar mai obertament. Bernanos, monàrquic i catòlic ultraconservador, ha canviat l’admiració al feixisme per una dura condemna després de ser testimoni a Mallorca, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, de la violència dels militars colpistes amb la connivència de l’Església. Zweig i Bernanos, tot i no conèixer-se personalment, comparteixen l’humanisme i la llibertat de pensament, per bé que no sempre amb afinitat atesos els seus caràcters antitètics. Parlant de la deshumanització en temps de conflictes, del paper de l’intel·lectual, dels nacionalismes i l’europeisme, de la uniformització i de la globalització social i cultural, s’aboquen a una xerrada tant il·luminadora com desesperançada. Zweig i Bernanos són dos personatges tan diferents que inicialment costa imaginar que fos possible una conversa profitosa entre ells dos. Certament, però, coincideixen en un punt en comú: la llibertat de pensament. Zweig des del punt de vista de l’humanisme cultural europeista i Bernanos des d’una consciència individual més espiritual. Fitxa artística Autor: Jaume Capó Dramatúrgia: Frederic Roda i Sadurní Vergés Direcció: Frederic Roda Intèrprets: Òscar Intente i Joan Gomila Veus en off: Xim Vidal i Caterina Karmany Idioma: català. Espectacle Zweig - Bernanos al web de DAU al Sec.