Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Camprodon és travessat pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort. L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'estar subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial. Des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diferents saquejos, incendis i destruccions causats per moltes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles, més tard. Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon esdevingué una destinació de vacances de muntanya. "La Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la vila. Tot i això, la Guerra Civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística i fins a l'etapa del desarrollismo franquista la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya. En l'àmbit cultural Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz (cada any s'hi celebra un Festival de