El taller de danses occitanes, cant occità i instruments i Ball folk "Violinaires i Clica Dròna" se celebra el dissabte, 14 de març del 2026, de 18:00 a 00:00, a Barcelona.
18.00 h. Taller de danses occitanes, cant occità i instruments amb Clica Dròna 20.30 h. Ball folk Clica Dròna i Violinaires Clica Dròna Clica Dròna és un trio occità que forma part del col·lectiu DAHU, dedicat a la difusió i promoció de la cultura gascona. La seva música de ball neix de l'experimentació constant: un so arrelat que, segons el moment, pot ser salvatge, domesticat o profundament hipnòtic, sempre seguint l'esperit dels antics passadors gascons. El grup treballa a partir d'una combinació singular d'instruments: boha, arquets, tamborí de cordes, veus, efectes i bordons, per construir un so absolutament propi. L'Adrien (La Vesina, Pometas, KKC-CPC...), en Daniel (Pometas, KKC-CPC, Nhac!, Solo, Tchintcholhibus...) i l'Aina (Masca Son, Nøkkenoc, Abelhas, La Chimère...) fan dialogar els seus instruments tradicionals amb una sensibilitat actual, creant un univers sonor profundament connectat amb les arrels gascones. Daniel Detammaecker: tamborí de cordes, percussions, veu, harmònica Aina Tulier: violí, nyckelharpa, veu Adrien Villeneuve: boha (sac de gemecs de la Gascunya), veu, sintetitzador Violinaires El violí ja era present a Catalunya, però va ser al segle XVIII quan es va popularitzar a Barcelona com a instrument imprescindible per fer ballar. Minuets i contradanses van incorporar una nova estètica sonora, i els mestres de dansa el van convertir en eina habitual per ensenyar tant les danses noves com les tradicionals. Amb el temps, el violí va arrelar en l'imaginari musical català i es va adaptar a totes les necessitats del moment. Al segle XX, però, la seva presència a les orquestres de ball va minvar en favor de formacions més modernes, mentre que en l'àmbit rural continuava sonant per transmetre repertoris i fer ballar comunitats senceres. El seu ressorgiment arribaria als anys setanta, quan el moviment del folk i les músiques d'arrel va reivindicar de nou la pràctica tradicional i va situar el violí al costat d'altres instruments icònics com l'acordi