L'idiota és aquella persona simple i que no té res imprescindible a fer ni a dir. Aquest idiota, però, no evita responsabilitats públiques, sinó que, al contrari, ho arruïna tot perquè les coses puguin succeir d'altres maneres. Aquesta situació d'absoluta indeterminació i alhora en què existeixen totes les possibilitats, coincideix amb el buit anàrquic. Per tant, l'idiota és el veritable anarquista. Això ens planteja una qüestió política fonamental: com es pot concebre un agrupament d'idiotes? Com es pot descriure una ciutat anarquista? Singuli és el terme llatí que significa «cada un», l’«un» d’«un per un» dins d’un tot; en altres paraules, un singular que només és possible dins del marc d’una entitat plural: una comunitat, una ciutat. Per això, ara proposem Singuli com el topònim d’aquella improbable ciutat dels idiotes, on cada individu perdura com a singular absolut (idiotikós) i on la comunitat, per paradoxal que pugui semblar, es constitueix d'una manera im-política. L’exposició proposa un recorregut per noranta-nou exemples de projectes –reals o ficticis–, que expressen alguna cosa de Singuli. Cap dels exemples no es correspon amb a ciutat idiota i anarquista, però tots els models la ronden des d'algun angle. Singuli no existeix o, si ho preferiu, batega a tot arreu. El repertori poc ortodox de casos presentats amb les projeccions es completa amb maquetes retallables dissenyades per Domènec (“Singuli, La Ciutat de Paper”) i el treball STELO, una producció de Jordi Colomer, concebuda per a aquest projecte, basada en una peculiar evocació de l'esperanto, aquella llengua artificial que pretén crear un espai de fraternitat. Aquest projecte acompanya l'assaig de Martí Peran La ciudad de los idiotas. Un programa anarquista (Ediciones Asimétricas. Madrid, 2026) i és una continuació de L'Idiota, presentat al M|A|C el gener de 2025. A cura de Martí Peran. L'exposició es pot visitar fins al 10 de gener de 2027. Més informació al web del M|A|C.