La fotografia ocupa un lloc central en la seva trajectòria, especialment en sèries ja emblemàtiques com Women of Allah, en què la superposició del cos femení, l'escriptura persa i els símbols de resistència generen una iconografia tan bella com inquietant. Neshat utilitza el blanc i negre amb una precisió quasi litúrgica i converteix la imatge en un espai de silenci carregat de significat, en el qual la mirada de l'espectador és interpel·lada de manera directa i incòmoda. El cos, sovint frontal i hieràtic, no és mai passiu: és territori de disputa, arxiu de memòria i superfície de projecció ideològica. Més enllà de la denúncia explícita, la seva obra es caracteritza per una profunda ambigüitat poètica. Neshat evita el relat unívoc i construeix imatges que habiten la frontera entre la intimitat i el discurs col·lectiu, entre la tradició i la modernitat, entre la veu individual i el cor d'una experiència compartida. Aquesta tensió constant dota la seva obra d'una força universal que transcendeix el context específic de l'Iran per parlar de desplaçament, desarrelament i identitat en un món fragmentat. En paral·lel a la producció d'Aida de Verdi, de la qual podrem gaudir a l'escenari, a la Sala Tenor Viñas i, amb la introducció de la mateixa Shirin Neshat, podrem visionar alguns treballs de vídeo. Un subtil diàleg on cada instant narratiu i poètic és un gest de resistència silenciosa. Una contemplació que planteja interrogants i alhora ens convida a escoltar el que la imatge no diu explícitament, però que ressona amb una intensitat profunda. En aquest encontre entre art, mirada i història, l'obra de Neshat ens recorda que tota identitat és, en essència, un acte de resistència poètica. Se celebra a la Sala Tenor Viñas