En aquesta proposta es poden distingir dues directrius. L’una seria la part metòdica, física i processal, que és que, prenent de model les restes de netejar els pinzells al rotllo de paper, després d’haver pintat quadres realistes, cada dia Vilarasau pinta una capa d’aquest quadre quasi infinit. Capa rere capa, fotografiades i posades en successió animada, aconsegueix una representació dinàmica d’aquesta realitat cromàtica i la percepció queda suspesa dins aquest magma de color . L’altra directriu parla sobre l’ofici del pintor, la part material de la feina i els dies, i de l’anhel per aconseguir amb la pintura quelcom representatiu, mínimament rellevant i significatiu, i com aquests desitjos es poden trobar més en la pròpia estructura que no pas en la figuració narrativa.