Saeta reflexiona sobre el paper de l'actor, el sentit profund del seu ofici, l’essència del teatre i sobre com el teatre s’entrellaça amb la vida mateixa. Els personatges existeixen únicament allà, en aquell espai i en aquell moment, i així com l’actor dona vida als personatges, és d’ells mateixos de qui depèn l’obra, en un recordatori etern de la interdependència entre creador, creació i l’acte viu del teatre. Activitat inclosa dins del Programa.cat, ajut impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.