Per primera vegada, la Filmoteca i la MIFDB ofereixen un espai sòlid per explorar en profunditat l'obra de Barbara Hammer, cineasta i artista visual estatunidenca que va concebre el cos com a espai de coneixement i d'acció política. Els seus films revelen una experiència lesbiana i feminista que la història del cinema ha relegat massa sovint a la perifèria. Al llarg de cinc dècades, Hammer explora la representació del cos i el desig en nombrosos curtmetratges i llargmetratges, tant analògics com digitals, a través d'una experimentació formal en constant evolució. Hammer filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com una forma de pensament i com a gest de llibertat: per afirmar que estimar també és produir memòria i construir arxiu. Aquesta expressió del desig com a força col·lectiva la situa com una veu essencial del cinema contemporani i ens convida a apropar-nos al cos no com a símbol, sinó com a presència viva i relacional, sempre oscil·lant entre la intimitat i la revolta. En aquest sentit, Hammer s'aproxima a tot allò que travessa la seva vida —els vincles afectius, el paisatge o la malaltia— amb una curiositat que esdevé font constant d'entusiasme i qüestionament crític. En el marc del cinema lèsbic, queer i experimental, Hammer traça també una genealogia: reconeix la influència de cineastes precedents i, alhora, exerceix com a mentora per a les generacions futures.