En el marc de l’exposició Repit, repit s’ha dissenyat un complet programa d’activitats complementàries que enriquiran l’experiència del visitant. Avui proposem Fotoprint o la “postfotografia”. En afegir pintura, serigrafia o grafisme, la imatge, la fotografia, ja no funciona simplement com un registre, sinó com un camp obert a la interpretació. I si tota imatge està mediada o esbiaixada? De David Momblan. Repit, repit no és una exposició que comença a mig fer: és un joc que consisteix en reinterpretar l’obra gràfica des de diferents disciplines amb Eduard Novellas i altres artistes, estudiants i públic. El projecte parteix de la serigrafia i de la repetició com a gest central del procés creatiu. Repetir una acció revela o transforma el seu significat, és un moviment cap endavant, la repetició mai és mecànica i sí que és transformació. A través d’aquest llenguatge compartit, es despleguen noves formes de creació que desborden la lògica de l’obra acabada, i que situen el procés —provisional, experimental i obert— al centre de l’experiència. A Repit, repit la reproductibilitat, la cultura visual i la tecnologia de la imatge s’integren en pràctiques que aposten pel que és col·lectiu, local i experimental, convidant a la participació i fomentant una ocupació creativa de l’espai, proposant noves maneres de relacionar-se amb l’art i amb els altres. Durant els dies de l’exposició, set intervencions artístiques aniran transformant l’espai mitjançant accions, instal·lacions i moments performatius. En aquest context, la gràfica adopta formats efímers, inacabats i mutants, desbordant els límits tradicionals de la gràfica. Un projecte expositiu a càrrec d’Eduard Novellas amb Carla Aledo, Eduard Casademont, Ramon Masramon, David Momblan, Slowwworks, Teresa Pera, Julian Waisbord i la participació dels alumnes de 1r curs de Batxillerat Artístic de l’Institut Alexandre Satorras. “La vanguardia gira en el vacío y en torno a sí misma; ha dejado de inventar, pero, incansable, se repite…”, M. del Mar Bernal Pérez.