Presentació llibre víctor alexandre jo no volia ser rita hayworth
Finalitzat
Dissabte, 20 de abril del 2024
Comença a les 13:00
Descripció
La presentació llibre víctor alexandre jo no volia ser rita hayworth se celebra el dissabte, 20 de abril del 2024, a les 13:00, a Cardedeu.
JO NO VOLIA SER RITA HAYWORTH
Dissabte 20 d'abril 2024
12:00 h.
Entrada: gratuïta
En la persona de Rita Hayworth es donen diversos elements que avui dia són tema de preocupació social i d’interès periodístic, com ara la malaltia d’alzheimer, els abusos a menors, la violència masclista, la cosificació femenina i la figura de la dona com a objecte sexual en la indústria cinematogràfica de Hollywood i en la publicitat. Tanmateix, en l’època d’esplendor de Rita Hayworth (anys 30, 40 i 50 del segle XX) eren tabú, i la violència contra les dones i el tracte professional discriminatori que aquestes patien era una conducta que formava part de la normalitat. Un cas actual com el del productor Harvey Weinstein, per exemple, era impossible que en aquells temps tingués transcendència mediàtica, ja que tota la maquinària industrial de Hollywood era un Harvey Weinstein en potència. Era impossible i inconcebible, per tant, que sorgís un moviment com l’actual #MeToo. Les actrius, amb la seva indefensió, eren un plat on hi sucava pa tanta gent que tothom acabava encobrint tothom. Rebel·lar- s’hi –i encara menys per part de noies que volien triomfar o que no volien veure finida la seva carrera– era pràcticament impossible. Sobretot tractant-se de Rita, capaç d’humiliar-se sense cap mena d’autoestima.
El llibre “Jo no volia ser Rita Hayworth” parla d’això, d’aquesta instrumentalització de la dona dins d’una globalitat ancestralment patriarcal. Darrere les limusines i les catifes vermelles hi ha molt de dolor, un dolor que els focus no ens deixen veure. Rita Hayworth va haver de contemporitzar aquesta xacra amb la malaltia d’alzheimer en una època en què ni ella ni la societat no la coneixien.
El llibre no és cap biografia, és un llibre de ficció que explica veritats molt dramàtiques.
A Catalunya, amb una indústria cinematogràfica petita, no hi ha espai per a un règim tant potent com a Hollywood, però tenim ben present la denúncia massiva de aspirants a actriu que, en la seva qualitat d’estudiants d’art dramàtic, van patir a l’Institut del Teatre. Encara avui, la dona, pel sol fet de ser-ho, és percebuda com un complement de l’home, com un ésser creat per donar plaer a qui se’n vulgui servir.
En aquest enllaç hi ha més informació sobre el llibre:
https://elmon.cat/cultura/rita-hayworth-abusos-patiment-llibre-alexandre-756234/
Dissabte 20 d'abril 2024
12:00 h.
Entrada: gratuïta
En la persona de Rita Hayworth es donen diversos elements que avui dia són tema de preocupació social i d’interès periodístic, com ara la malaltia d’alzheimer, els abusos a menors, la violència masclista, la cosificació femenina i la figura de la dona com a objecte sexual en la indústria cinematogràfica de Hollywood i en la publicitat. Tanmateix, en l’època d’esplendor de Rita Hayworth (anys 30, 40 i 50 del segle XX) eren tabú, i la violència contra les dones i el tracte professional discriminatori que aquestes patien era una conducta que formava part de la normalitat. Un cas actual com el del productor Harvey Weinstein, per exemple, era impossible que en aquells temps tingués transcendència mediàtica, ja que tota la maquinària industrial de Hollywood era un Harvey Weinstein en potència. Era impossible i inconcebible, per tant, que sorgís un moviment com l’actual #MeToo. Les actrius, amb la seva indefensió, eren un plat on hi sucava pa tanta gent que tothom acabava encobrint tothom. Rebel·lar- s’hi –i encara menys per part de noies que volien triomfar o que no volien veure finida la seva carrera– era pràcticament impossible. Sobretot tractant-se de Rita, capaç d’humiliar-se sense cap mena d’autoestima.
El llibre “Jo no volia ser Rita Hayworth” parla d’això, d’aquesta instrumentalització de la dona dins d’una globalitat ancestralment patriarcal. Darrere les limusines i les catifes vermelles hi ha molt de dolor, un dolor que els focus no ens deixen veure. Rita Hayworth va haver de contemporitzar aquesta xacra amb la malaltia d’alzheimer en una època en què ni ella ni la societat no la coneixien.
El llibre no és cap biografia, és un llibre de ficció que explica veritats molt dramàtiques.
A Catalunya, amb una indústria cinematogràfica petita, no hi ha espai per a un règim tant potent com a Hollywood, però tenim ben present la denúncia massiva de aspirants a actriu que, en la seva qualitat d’estudiants d’art dramàtic, van patir a l’Institut del Teatre. Encara avui, la dona, pel sol fet de ser-ho, és percebuda com un complement de l’home, com un ésser creat per donar plaer a qui se’n vulgui servir.
En aquest enllaç hi ha més informació sobre el llibre:
https://elmon.cat/cultura/rita-hayworth-abusos-patiment-llibre-alexandre-756234/
Descripció
La presentació llibre víctor alexandre jo no volia ser rita hayworth se celebra el dissabte, 20 de abril del 2024, a les 13:00, a Cardedeu.
JO NO VOLIA SER RITA HAYWORTH
Dissabte 20 d'abril 2024
12:00 h.
Entrada: gratuïta
En la persona de Rita Hayworth es donen diversos elements que avui dia són tema de preocupació social i d’interès periodístic, com ara la malaltia d’alzheimer, els abusos a menors, la violència masclista, la cosificació femenina i la figura de la dona com a objecte sexual en la indústria cinematogràfica de Hollywood i en la publicitat. Tanmateix, en l’època d’esplendor de Rita Hayworth (anys 30, 40 i 50 del segle XX) eren tabú, i la violència contra les dones i el tracte professional discriminatori que aquestes patien era una conducta que formava part de la normalitat. Un cas actual com el del productor Harvey Weinstein, per exemple, era impossible que en aquells temps tingués transcendència mediàtica, ja que tota la maquinària industrial de Hollywood era un Harvey Weinstein en potència. Era impossible i inconcebible, per tant, que sorgís un moviment com l’actual #MeToo. Les actrius, amb la seva indefensió, eren un plat on hi sucava pa tanta gent que tothom acabava encobrint tothom. Rebel·lar- s’hi –i encara menys per part de noies que volien triomfar o que no volien veure finida la seva carrera– era pràcticament impossible. Sobretot tractant-se de Rita, capaç d’humiliar-se sense cap mena d’autoestima.
El llibre “Jo no volia ser Rita Hayworth” parla d’això, d’aquesta instrumentalització de la dona dins d’una globalitat ancestralment patriarcal. Darrere les limusines i les catifes vermelles hi ha molt de dolor, un dolor que els focus no ens deixen veure. Rita Hayworth va haver de contemporitzar aquesta xacra amb la malaltia d’alzheimer en una època en què ni ella ni la societat no la coneixien.
El llibre no és cap biografia, és un llibre de ficció que explica veritats molt dramàtiques.
A Catalunya, amb una indústria cinematogràfica petita, no hi ha espai per a un règim tant potent com a Hollywood, però tenim ben present la denúncia massiva de aspirants a actriu que, en la seva qualitat d’estudiants d’art dramàtic, van patir a l’Institut del Teatre. Encara avui, la dona, pel sol fet de ser-ho, és percebuda com un complement de l’home, com un ésser creat per donar plaer a qui se’n vulgui servir.
En aquest enllaç hi ha més informació sobre el llibre:
https://elmon.cat/cultura/rita-hayworth-abusos-patiment-llibre-alexandre-756234/
Dissabte 20 d'abril 2024
12:00 h.
Entrada: gratuïta
En la persona de Rita Hayworth es donen diversos elements que avui dia són tema de preocupació social i d’interès periodístic, com ara la malaltia d’alzheimer, els abusos a menors, la violència masclista, la cosificació femenina i la figura de la dona com a objecte sexual en la indústria cinematogràfica de Hollywood i en la publicitat. Tanmateix, en l’època d’esplendor de Rita Hayworth (anys 30, 40 i 50 del segle XX) eren tabú, i la violència contra les dones i el tracte professional discriminatori que aquestes patien era una conducta que formava part de la normalitat. Un cas actual com el del productor Harvey Weinstein, per exemple, era impossible que en aquells temps tingués transcendència mediàtica, ja que tota la maquinària industrial de Hollywood era un Harvey Weinstein en potència. Era impossible i inconcebible, per tant, que sorgís un moviment com l’actual #MeToo. Les actrius, amb la seva indefensió, eren un plat on hi sucava pa tanta gent que tothom acabava encobrint tothom. Rebel·lar- s’hi –i encara menys per part de noies que volien triomfar o que no volien veure finida la seva carrera– era pràcticament impossible. Sobretot tractant-se de Rita, capaç d’humiliar-se sense cap mena d’autoestima.
El llibre “Jo no volia ser Rita Hayworth” parla d’això, d’aquesta instrumentalització de la dona dins d’una globalitat ancestralment patriarcal. Darrere les limusines i les catifes vermelles hi ha molt de dolor, un dolor que els focus no ens deixen veure. Rita Hayworth va haver de contemporitzar aquesta xacra amb la malaltia d’alzheimer en una època en què ni ella ni la societat no la coneixien.
El llibre no és cap biografia, és un llibre de ficció que explica veritats molt dramàtiques.
A Catalunya, amb una indústria cinematogràfica petita, no hi ha espai per a un règim tant potent com a Hollywood, però tenim ben present la denúncia massiva de aspirants a actriu que, en la seva qualitat d’estudiants d’art dramàtic, van patir a l’Institut del Teatre. Encara avui, la dona, pel sol fet de ser-ho, és percebuda com un complement de l’home, com un ésser creat per donar plaer a qui se’n vulgui servir.
En aquest enllaç hi ha més informació sobre el llibre:
https://elmon.cat/cultura/rita-hayworth-abusos-patiment-llibre-alexandre-756234/
Ubicació
Tarambana
Aquest esdeveniment ja ha finalitzat
No et perdis què passa aquesta setmana a Cardedeu
Estat: Esdeveniment finalitzat.
