Dona’m el saber del misteri és l’obra gairebé completa de Joana Bel, un recull del 1986 al 2024 a cura de Queralt Morros que no només permet recuperar el ric imaginari de la poeta sinó que ens brinda l’avançament de nous camins que van prenent forma, tot en una única publicació que compta amb textos de Maria-Mercè Marçal, Valerià Pujol, Montserrat Abelló i dibuixos d’Isabel Finat. Entre els versos, una porta oberta, sincera, crua i juganera. Perquè Joana Bel no s’adreça a la part racional des d’on mesurem la realitat i el temps, les seves imatges ens duen a qüestions universals, íntimes, transcendents. La poesia com a drecera per a tractar indicibles. Joana Bel Oleart (Barcelona, 1965), de família d’artistes, creix entre l’avinguda Vallcarca de Barcelona i el poble d’Alella. Fa més de quaranta anys que viu al Maresme. Té estudis de filologia catalana i és diplomada en estudis literaris. A disset anys coneix a Maria-Mercè Marçal en rebre el primer accèssit als Jocs Florals del Prat de Llobregat amb el poemari Pols de fusta. El seu primer llibre, Parèntesi (LaSal, 1987), sorgeix del reconeixement del relat homònim amb el Premi Don·na de narrativa de 1986. El mateix any guanya la Mostra Literària del Maresme amb el recull de poemes Paisatge de tu i de mi. És autora dels poemaris El risc de l’aigua i del silenci (Poesia 3i4, 1990), Premi de poesia Festa d’Elx 1989; No sé si imagino (Bromera, 1999), Premi de poesia Ausiàs March 1998; a més del recent El bosc del tarot (Fonoll, 2024) i del llibre infantil A la nit, el bosc belluga (Baula, 1997 i 2005). La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies col·lectives i ha destacat en la cura i edició d’autors com Joan Maragall, Maria-Mercè Marçal i Maria Oleart. Va ser membre del Comitè d’Escriptores del PEN Català destinat a la recerca, la investigació i la promoció d’autores catalanes. És cofundadora del Premi de Poesia Alella a Maria Oleart i pertany a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Sala de les Lletres, entrada lliure.