A càrrec de Francesc Massip, catedràtic d'Història del Teatre a la URV, amb presència de l'autor, Joan Cavallé En aquesta nova peça de teatre del dramaturg Joan Cavallé, quatre personatge simbòlics –L’Aigua, La Dona del Temps, El Missatger i El Poble–, es dissocien en múltiples personatges reals, des de la mare d’una víctima a un alcalde, des de la directora d’un institut a un conductor d’automòbil, ens aporten les seves vivències, informacions i reflexions mentre altres personatges més ambigus (un anomenat M. i una designada com a F.) representen la versió més miserable de la història. El 29 d’octubre de 2024 la pluja queia sobre les comarques centrals valencianes i deixava, al seu pas, un territori devastat, amb milers de cases, empreses i establiments comercials destruïts, més de 100.000 cotxes arrossegats, però sobretot amb 229 vides negades. Aquesta obra parla d’això, i també dels interessos espuris que s’hi van interferir, de les mentides que van seguir-se’n i de la manca d’empatia mostrada per les autoritats envers les víctimes. I ho fa seguint les pautes de la tragèdia clàssica, en un to elevat i barrejant el dramatisme més punyent amb una dimensió poètica, sense defugir moments de comicitat càustica i alliberadora. Joan Cavallé, a banda de dramaturg, és també novel·lista i traductor. Entre les seves obres, cal destacar els textos teatrals Peus descalços sota la lluna d'agost i Qui em cremarà la casa, el recull de relats Les beneurances, i la novel·la Els arbres no es podien moure.