Òpera en dos actes (sobretitulada en català). Text de Felice Romani, basat en el drama francès Norma, ou l’infanticide d’Alexandre Soumet. Norma, la vuitena òpera de Bellini, és sens dubte una de les obres més paradigmàtiques del bel canto i la més coneguda d’entre les que va compondre. Amb lletra de Felice Romani, el llibretista habitual de Bellini, l’acció es desenvolupa a la Gàl·lia durant l’ocupació romana, al voltant de l’any 50 aC. Norma és una sacerdotessa obligada a mantenir-se verge, però té una relació secreta amb Pollione, el cap des enemics romans, i hi té dos fills. Quan ell se’n cansa i busca una novícia jove, Adalgisa, Norma esclata però al final, amb Pollione a la seves mans, presoner, ella manifesta davant el seu poble que ha trencat els vots i mereix el càstig: morir a la foguera, juntament amb Pollione, admirat per la noblesa d’ànima i el coratge d’aquesta dona. Norma és considerada un dels cims de l’estil belcantista, conreat pel propi Bellini, Donizetti i altres compositors de l’època, que donava preeminència a l’expressivitat de la veu, amb melodies llargues i dramàtiques, com les que podem escoltar en la celebèrrima ària Casta diva, una de les més difícils del repertori de soprano. Fitxa artística Direcció musical: Julio García Vico Direcció d’escena i vestuari: Carles Ortiz Repartiment: Carmen Buendía (Norma) Olga Syniakova (Adalgisa) Marc Sala (Pollione) Jeroboám Tejera (Oroveso) Laura Obradors (Clotilde) Roberto Redondo-Sainz (Flavio) Òpera Norma, de Bellini, al web de la Fundació Òpera a Catalunya.