La dona filòsofa a la Grècia clàssica. Hipàtia d’Alexandria
Finalitzat
Dijous, 17 de octubre del 2024
Consultar horaris
Descripció
La dona filòsofa a la grècia clàssica. hipàtia d’alexandria se celebra el dijous, 17 de octubre del 2024, a Badalona.
17 d'octubre a les 19 h
Per Pere Montaner
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
Detall d'un personatge del fresc "L'escola d'Atenes" de Rafael Sanzio,que podria ser una representació d’Hipàtia.
Tenim poca informació sobre Hipàtia. Es coneix la data de la seva mort, al 415, a mans d’un col·lectiu de cristians fanàtics. Sabem que era filla de Teó, un famós matemàtic, amb qui va col·laborar. També que va escriure sobre les Seccions còniques d’Apol·loni, les Equacions de Diofant i sobre l’Almagest de Ptolomeu. En el terreny filosòfic, Hipàtia dissertava sobre Plató, Aristòtil i el neoplatonisme de Plotí, recitava oracions i cantava himnes que estimulaven la seva experiència personal i dels seus deixebles per experimentar la presència de la divinitat i arribar a la veritat absoluta, ideal de la filosofia platònica.
Els pensadors il·lustrats del XVIII i els romàntics del XIX van interpretar l’assassinat d’Hipàtia com el resultat de l’oposició entre paganisme i cristianisme, identificant a la filòsofa amb les actituds racionals i científiques davant d’un cristianisme fanàtic i irracional. Aquesta interpretació va convertir a Hipàtia en una llegenda, que arriba fins a pensadors de la talla de Bertrand Russell o algunes feministes actuals que veuen en ella un símbol de la racionalitat científica i de la llibertat de la dona.
Pere Montaner és catedràtic de Filosofia (IES). Autor de llibres sobre lògica, filosofia del llenguatge, metodologia científica, estètica, filosofia i història de la filosofia. Des del 2013 coordina el Seminari de Filosofia per a Gent Adulta a l’Espai Betúlia de Badalona i participa en debats i presentacions de llibres a l’Associació Col·legiada d’Escriptors de Catalunya. També dirigeix i coordina la revista digital La Charca Literaria, on escriu sobre cine, literatura i música.
PROGRAMA Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-dona-filosofa-a-la-grecia-classica-hipatia-dalexandria-1/@@images/image/
Per Pere Montaner
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
Detall d'un personatge del fresc "L'escola d'Atenes" de Rafael Sanzio,que podria ser una representació d’Hipàtia.
Tenim poca informació sobre Hipàtia. Es coneix la data de la seva mort, al 415, a mans d’un col·lectiu de cristians fanàtics. Sabem que era filla de Teó, un famós matemàtic, amb qui va col·laborar. També que va escriure sobre les Seccions còniques d’Apol·loni, les Equacions de Diofant i sobre l’Almagest de Ptolomeu. En el terreny filosòfic, Hipàtia dissertava sobre Plató, Aristòtil i el neoplatonisme de Plotí, recitava oracions i cantava himnes que estimulaven la seva experiència personal i dels seus deixebles per experimentar la presència de la divinitat i arribar a la veritat absoluta, ideal de la filosofia platònica.
Els pensadors il·lustrats del XVIII i els romàntics del XIX van interpretar l’assassinat d’Hipàtia com el resultat de l’oposició entre paganisme i cristianisme, identificant a la filòsofa amb les actituds racionals i científiques davant d’un cristianisme fanàtic i irracional. Aquesta interpretació va convertir a Hipàtia en una llegenda, que arriba fins a pensadors de la talla de Bertrand Russell o algunes feministes actuals que veuen en ella un símbol de la racionalitat científica i de la llibertat de la dona.
Pere Montaner és catedràtic de Filosofia (IES). Autor de llibres sobre lògica, filosofia del llenguatge, metodologia científica, estètica, filosofia i història de la filosofia. Des del 2013 coordina el Seminari de Filosofia per a Gent Adulta a l’Espai Betúlia de Badalona i participa en debats i presentacions de llibres a l’Associació Col·legiada d’Escriptors de Catalunya. També dirigeix i coordina la revista digital La Charca Literaria, on escriu sobre cine, literatura i música.
PROGRAMA Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-dona-filosofa-a-la-grecia-classica-hipatia-dalexandria-1/@@images/image/
Descripció
La dona filòsofa a la grècia clàssica. hipàtia d’alexandria se celebra el dijous, 17 de octubre del 2024, a Badalona.
17 d'octubre a les 19 h
Per Pere Montaner
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
Detall d'un personatge del fresc "L'escola d'Atenes" de Rafael Sanzio,que podria ser una representació d’Hipàtia.
Tenim poca informació sobre Hipàtia. Es coneix la data de la seva mort, al 415, a mans d’un col·lectiu de cristians fanàtics. Sabem que era filla de Teó, un famós matemàtic, amb qui va col·laborar. També que va escriure sobre les Seccions còniques d’Apol·loni, les Equacions de Diofant i sobre l’Almagest de Ptolomeu. En el terreny filosòfic, Hipàtia dissertava sobre Plató, Aristòtil i el neoplatonisme de Plotí, recitava oracions i cantava himnes que estimulaven la seva experiència personal i dels seus deixebles per experimentar la presència de la divinitat i arribar a la veritat absoluta, ideal de la filosofia platònica.
Els pensadors il·lustrats del XVIII i els romàntics del XIX van interpretar l’assassinat d’Hipàtia com el resultat de l’oposició entre paganisme i cristianisme, identificant a la filòsofa amb les actituds racionals i científiques davant d’un cristianisme fanàtic i irracional. Aquesta interpretació va convertir a Hipàtia en una llegenda, que arriba fins a pensadors de la talla de Bertrand Russell o algunes feministes actuals que veuen en ella un símbol de la racionalitat científica i de la llibertat de la dona.
Pere Montaner és catedràtic de Filosofia (IES). Autor de llibres sobre lògica, filosofia del llenguatge, metodologia científica, estètica, filosofia i història de la filosofia. Des del 2013 coordina el Seminari de Filosofia per a Gent Adulta a l’Espai Betúlia de Badalona i participa en debats i presentacions de llibres a l’Associació Col·legiada d’Escriptors de Catalunya. També dirigeix i coordina la revista digital La Charca Literaria, on escriu sobre cine, literatura i música.
PROGRAMA Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-dona-filosofa-a-la-grecia-classica-hipatia-dalexandria-1/@@images/image/
Per Pere Montaner
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
Detall d'un personatge del fresc "L'escola d'Atenes" de Rafael Sanzio,que podria ser una representació d’Hipàtia.
Tenim poca informació sobre Hipàtia. Es coneix la data de la seva mort, al 415, a mans d’un col·lectiu de cristians fanàtics. Sabem que era filla de Teó, un famós matemàtic, amb qui va col·laborar. També que va escriure sobre les Seccions còniques d’Apol·loni, les Equacions de Diofant i sobre l’Almagest de Ptolomeu. En el terreny filosòfic, Hipàtia dissertava sobre Plató, Aristòtil i el neoplatonisme de Plotí, recitava oracions i cantava himnes que estimulaven la seva experiència personal i dels seus deixebles per experimentar la presència de la divinitat i arribar a la veritat absoluta, ideal de la filosofia platònica.
Els pensadors il·lustrats del XVIII i els romàntics del XIX van interpretar l’assassinat d’Hipàtia com el resultat de l’oposició entre paganisme i cristianisme, identificant a la filòsofa amb les actituds racionals i científiques davant d’un cristianisme fanàtic i irracional. Aquesta interpretació va convertir a Hipàtia en una llegenda, que arriba fins a pensadors de la talla de Bertrand Russell o algunes feministes actuals que veuen en ella un símbol de la racionalitat científica i de la llibertat de la dona.
Pere Montaner és catedràtic de Filosofia (IES). Autor de llibres sobre lògica, filosofia del llenguatge, metodologia científica, estètica, filosofia i història de la filosofia. Des del 2013 coordina el Seminari de Filosofia per a Gent Adulta a l’Espai Betúlia de Badalona i participa en debats i presentacions de llibres a l’Associació Col·legiada d’Escriptors de Catalunya. També dirigeix i coordina la revista digital La Charca Literaria, on escriu sobre cine, literatura i música.
PROGRAMA Pensar i fer. Veus de donesBaixa
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-dona-filosofa-a-la-grecia-classica-hipatia-dalexandria-1/@@images/image/
Ubicació
Carrer d'Enric Borràs, 47, 08912. Badalona
Aquest esdeveniment ja ha finalitzat
No et perdis què passa aquesta setmana a Badalona
Estat: Esdeveniment finalitzat.
