"La controvèrsia de la veritat en política" per Emília Olivé
Finalitzat
Dimarts, 18 de novembre del 2025
Consultar horaris
Descripció
La "La controvèrsia de la veritat en política" per Emília Olivé se celebra el dimarts, 18 de novembre del 2025, a Badalona.
Dins el cicle Pensar i Fer
És cosa sabuda que la relació de la veritat amb la política sempre ha estat objecte de controvèrsia i que, quan s’han trobat, el seu matrimoni ha conviscut amb la contínua amenaça de divorci. Per què és així? Potser perquè està en la naturalesa mateixa dels dos conceptes i els àmbits a què pertanyen en cada cas: la veritat s’associa a la reflexió abstracta i a les idees eternes de la filosofia, mentre que la política té a veure amb l’acció humana al món i amb la diversitat d’opinions en societat.
D’aquesta dialèctica de la veritat en política se n’han ocupat la major part de pensadors i pensadores, que han elaborat una teoria política rigorosa al llarg dels segles: des de Plató i Aristòtil -en la filosofia grega- passant per la modernitat de Maquiavel i Hobbes i, al segle XX, amb Carl Schmitt i les ineludibles referències a Simone Weil i Hannah Arendt. Els seguirem la pista per tal de dilucidar per què en això dels –“assumptes humans“- o en la vida pública és tan difícil fer encaixar la veritat.
Com que la relació sempre va de preposicions, plantegem-nos també la centralitat de la qüestió següent: quina és la veritat de la política? Aquí el que volem pensar és l’essència mateixa de la política: a saber, què és i quina seria la seva raó de ser. Aleshores, i molt breument, la seva veritat rau en el fet que la necessitem per organitzar la convivència humana en societat, perquè és imprescindible per intentar donar compliment a -“la vida bona”- de la comunitat. Aquest maridatge, ara sí, entre veritat i política haurà de garantir la dignitat i la justícia per a tothom. Si no, per a què les volem?
Emília Olivé, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1998) amb una tesi dedicada a la metafísica de Gil de Roma (s. XIII), catedràtica de Filosofia del cos d’Ensenyament Secundari (jubilada), membre actiu de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’Institut d’Estudis Catalans on coordina el seminari “Filosofia i feminismes”. Alhora, participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina” i incorporar totes aquelles perspectives que aporta l’anàlisi interseccional.
Des de l’any 1991 ha publicat articles de filosofia i d’art en revistes especialitzades, sobre Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Weil…, però també sobre els cineastes Pasolini, Von Trier i Riefenstahl, els escriptors Echenoz i Mouawad, el fotògraf Tichy i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament ha investigat la penetració de la filantropia en el capitalisme (en sanitat i educació) al nostre país, i ha publicat Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat (Tigre de Paper, 2024).
Col·labora habitualment a les Aules d’Extensió Universitària d’arreu del país, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional.cat i La Directa. L’apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
InscripcionsLa participació en el cicle requereix inscripció prèvia. Aquesta es pot formalitzar a través dels següents canals:
De manera presencial al Centre Cultural El Carme
Mitjançant correu electrònic a: espaibetulia@badalona.cat
Per via telefònica al: 934 83 29 48
El cicle es durà a terme al Centre Cultural El Carme https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-controversia-de-la-veritat-politica-per-emilia-olive/@@images/image/
És cosa sabuda que la relació de la veritat amb la política sempre ha estat objecte de controvèrsia i que, quan s’han trobat, el seu matrimoni ha conviscut amb la contínua amenaça de divorci. Per què és així? Potser perquè està en la naturalesa mateixa dels dos conceptes i els àmbits a què pertanyen en cada cas: la veritat s’associa a la reflexió abstracta i a les idees eternes de la filosofia, mentre que la política té a veure amb l’acció humana al món i amb la diversitat d’opinions en societat.
D’aquesta dialèctica de la veritat en política se n’han ocupat la major part de pensadors i pensadores, que han elaborat una teoria política rigorosa al llarg dels segles: des de Plató i Aristòtil -en la filosofia grega- passant per la modernitat de Maquiavel i Hobbes i, al segle XX, amb Carl Schmitt i les ineludibles referències a Simone Weil i Hannah Arendt. Els seguirem la pista per tal de dilucidar per què en això dels –“assumptes humans“- o en la vida pública és tan difícil fer encaixar la veritat.
Com que la relació sempre va de preposicions, plantegem-nos també la centralitat de la qüestió següent: quina és la veritat de la política? Aquí el que volem pensar és l’essència mateixa de la política: a saber, què és i quina seria la seva raó de ser. Aleshores, i molt breument, la seva veritat rau en el fet que la necessitem per organitzar la convivència humana en societat, perquè és imprescindible per intentar donar compliment a -“la vida bona”- de la comunitat. Aquest maridatge, ara sí, entre veritat i política haurà de garantir la dignitat i la justícia per a tothom. Si no, per a què les volem?
Emília Olivé, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1998) amb una tesi dedicada a la metafísica de Gil de Roma (s. XIII), catedràtica de Filosofia del cos d’Ensenyament Secundari (jubilada), membre actiu de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’Institut d’Estudis Catalans on coordina el seminari “Filosofia i feminismes”. Alhora, participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina” i incorporar totes aquelles perspectives que aporta l’anàlisi interseccional.
Des de l’any 1991 ha publicat articles de filosofia i d’art en revistes especialitzades, sobre Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Weil…, però també sobre els cineastes Pasolini, Von Trier i Riefenstahl, els escriptors Echenoz i Mouawad, el fotògraf Tichy i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament ha investigat la penetració de la filantropia en el capitalisme (en sanitat i educació) al nostre país, i ha publicat Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat (Tigre de Paper, 2024).
Col·labora habitualment a les Aules d’Extensió Universitària d’arreu del país, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional.cat i La Directa. L’apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
InscripcionsLa participació en el cicle requereix inscripció prèvia. Aquesta es pot formalitzar a través dels següents canals:
De manera presencial al Centre Cultural El Carme
Mitjançant correu electrònic a: espaibetulia@badalona.cat
Per via telefònica al: 934 83 29 48
El cicle es durà a terme al Centre Cultural El Carme https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-controversia-de-la-veritat-politica-per-emilia-olive/@@images/image/
Descripció
La "La controvèrsia de la veritat en política" per Emília Olivé se celebra el dimarts, 18 de novembre del 2025, a Badalona.
Dins el cicle Pensar i Fer
És cosa sabuda que la relació de la veritat amb la política sempre ha estat objecte de controvèrsia i que, quan s’han trobat, el seu matrimoni ha conviscut amb la contínua amenaça de divorci. Per què és així? Potser perquè està en la naturalesa mateixa dels dos conceptes i els àmbits a què pertanyen en cada cas: la veritat s’associa a la reflexió abstracta i a les idees eternes de la filosofia, mentre que la política té a veure amb l’acció humana al món i amb la diversitat d’opinions en societat.
D’aquesta dialèctica de la veritat en política se n’han ocupat la major part de pensadors i pensadores, que han elaborat una teoria política rigorosa al llarg dels segles: des de Plató i Aristòtil -en la filosofia grega- passant per la modernitat de Maquiavel i Hobbes i, al segle XX, amb Carl Schmitt i les ineludibles referències a Simone Weil i Hannah Arendt. Els seguirem la pista per tal de dilucidar per què en això dels –“assumptes humans“- o en la vida pública és tan difícil fer encaixar la veritat.
Com que la relació sempre va de preposicions, plantegem-nos també la centralitat de la qüestió següent: quina és la veritat de la política? Aquí el que volem pensar és l’essència mateixa de la política: a saber, què és i quina seria la seva raó de ser. Aleshores, i molt breument, la seva veritat rau en el fet que la necessitem per organitzar la convivència humana en societat, perquè és imprescindible per intentar donar compliment a -“la vida bona”- de la comunitat. Aquest maridatge, ara sí, entre veritat i política haurà de garantir la dignitat i la justícia per a tothom. Si no, per a què les volem?
Emília Olivé, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1998) amb una tesi dedicada a la metafísica de Gil de Roma (s. XIII), catedràtica de Filosofia del cos d’Ensenyament Secundari (jubilada), membre actiu de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’Institut d’Estudis Catalans on coordina el seminari “Filosofia i feminismes”. Alhora, participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina” i incorporar totes aquelles perspectives que aporta l’anàlisi interseccional.
Des de l’any 1991 ha publicat articles de filosofia i d’art en revistes especialitzades, sobre Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Weil…, però també sobre els cineastes Pasolini, Von Trier i Riefenstahl, els escriptors Echenoz i Mouawad, el fotògraf Tichy i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament ha investigat la penetració de la filantropia en el capitalisme (en sanitat i educació) al nostre país, i ha publicat Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat (Tigre de Paper, 2024).
Col·labora habitualment a les Aules d’Extensió Universitària d’arreu del país, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional.cat i La Directa. L’apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
InscripcionsLa participació en el cicle requereix inscripció prèvia. Aquesta es pot formalitzar a través dels següents canals:
De manera presencial al Centre Cultural El Carme
Mitjançant correu electrònic a: espaibetulia@badalona.cat
Per via telefònica al: 934 83 29 48
El cicle es durà a terme al Centre Cultural El Carme https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-controversia-de-la-veritat-politica-per-emilia-olive/@@images/image/
És cosa sabuda que la relació de la veritat amb la política sempre ha estat objecte de controvèrsia i que, quan s’han trobat, el seu matrimoni ha conviscut amb la contínua amenaça de divorci. Per què és així? Potser perquè està en la naturalesa mateixa dels dos conceptes i els àmbits a què pertanyen en cada cas: la veritat s’associa a la reflexió abstracta i a les idees eternes de la filosofia, mentre que la política té a veure amb l’acció humana al món i amb la diversitat d’opinions en societat.
D’aquesta dialèctica de la veritat en política se n’han ocupat la major part de pensadors i pensadores, que han elaborat una teoria política rigorosa al llarg dels segles: des de Plató i Aristòtil -en la filosofia grega- passant per la modernitat de Maquiavel i Hobbes i, al segle XX, amb Carl Schmitt i les ineludibles referències a Simone Weil i Hannah Arendt. Els seguirem la pista per tal de dilucidar per què en això dels –“assumptes humans“- o en la vida pública és tan difícil fer encaixar la veritat.
Com que la relació sempre va de preposicions, plantegem-nos també la centralitat de la qüestió següent: quina és la veritat de la política? Aquí el que volem pensar és l’essència mateixa de la política: a saber, què és i quina seria la seva raó de ser. Aleshores, i molt breument, la seva veritat rau en el fet que la necessitem per organitzar la convivència humana en societat, perquè és imprescindible per intentar donar compliment a -“la vida bona”- de la comunitat. Aquest maridatge, ara sí, entre veritat i política haurà de garantir la dignitat i la justícia per a tothom. Si no, per a què les volem?
Emília Olivé, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1998) amb una tesi dedicada a la metafísica de Gil de Roma (s. XIII), catedràtica de Filosofia del cos d’Ensenyament Secundari (jubilada), membre actiu de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’Institut d’Estudis Catalans on coordina el seminari “Filosofia i feminismes”. Alhora, participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina” i incorporar totes aquelles perspectives que aporta l’anàlisi interseccional.
Des de l’any 1991 ha publicat articles de filosofia i d’art en revistes especialitzades, sobre Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Weil…, però també sobre els cineastes Pasolini, Von Trier i Riefenstahl, els escriptors Echenoz i Mouawad, el fotògraf Tichy i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament ha investigat la penetració de la filantropia en el capitalisme (en sanitat i educació) al nostre país, i ha publicat Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat (Tigre de Paper, 2024).
Col·labora habitualment a les Aules d’Extensió Universitària d’arreu del país, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional.cat i La Directa. L’apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
InscripcionsLa participació en el cicle requereix inscripció prèvia. Aquesta es pot formalitzar a través dels següents canals:
De manera presencial al Centre Cultural El Carme
Mitjançant correu electrònic a: espaibetulia@badalona.cat
Per via telefònica al: 934 83 29 48
El cicle es durà a terme al Centre Cultural El Carme https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/la-controversia-de-la-veritat-politica-per-emilia-olive/@@images/image/
Ubicació
Centre Cultural El Carme Carrer de Francesc Layret, 78, 82, 08911 Badalona, Barcelona
Aquest esdeveniment ja ha finalitzat
No et perdis què passa aquesta setmana a Badalona
Estat: Esdeveniment finalitzat.