Monòleg històric a càrrec d'Albert López-Vivancos, actor, dramaturg i director teatral. Josep Maria Jujol torna a la casa Mercè Mirall, al número onze del carrer Armanyà de Tarragona, seu del Patronat Obrer. El 1908 va rebre l'encàrrec de dissenyar i construir un teatre al jardí de la casa. Ara, uns quants anys després de la seva inauguració el 1910, vol veure com l'obra suporta el pas del temps. Mentre passeja entre les onades que prenen vida a les parets i sostres, els trencadissos de colors i les baranes que evoquen les dels vaixells, recorda aquell somni que va ser font d'inspiració: convertir el nou teatre en un vaixell que porta l'espectador cap a la salvació. I sense poder-ho evitar, aquest somni el porta a d'altres: els d'infantesa a Tarragona i a la Vila de Gràcia, els de joventut, els d'estudis, els de la família, amics... La seva vida és com un trencadís de colors solcant un mar de salvació.