Projecció de la darrera pel·lícula de Cherien Dabis + debat cinematogràfic + postdebat lliure Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Pròxim Orient - Palestina «Reichardt pren el cinema de robatoris —el més masculí, el més ple d'adrenalina— i el buida de tensió per omplir-lo de debò. El fracàs com la matèria més rica del cinema.» Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost. Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival. 10 raons per veure Todo lo que fuimos Com inverteix Reichardt els codis del cinema de robatoris? Què perd i què guanya el gènere en passar pel filtre minimalista? La seqüència del robatori es filma sense música i sense suspens. Quin efecte produeix aquesta decisió a l'espectador? Què diu la pel·lícula sobre la relació entre la classe obrera i l'art? La pel·lícula se situa el 1970, en plena guerra del Vietnam. Quin paper hi juga aquest context històric? Com treballa Josh O'Connor l'ambigüitat moral de JB Mooney? Què diu la pel·lícula sobre la masculinitat en crisi? La fotografia de Christopher Blauvelt evoca els 70 amb una paleta de tons pastís. Com contribueix l'estètica visual a la tonalitat emocional? És possible qualificar The Mastermind de comèdia? On és l'humor? Quina relació té amb la resta de la filmografia de Reichardt? Per què el títol és irònic? En quin sentit JB Mooney és —o no és— un mastermind?