Projecció de la darrera pel·lícula de Hong Sang-soo + debat cinematogràfic + postdebat lliure Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema Asiàtic Què et diu la natura quan per fi deixes de fugir de tu mateix? «Un cinema que desafia la narrativa convencional: no hi ha una estructura de tres actes, no hi ha arcs dramàtics. Només instants que s'acumulen i que, sense que te n'adonis, et transformen.» Hong Sang-soo (Seül, 1960) és un dels cineastes més prolífics i singulars del cinema contemporani, amb més de trenta llargmetratges. El seu estil —converses sobre la beguda, l'amor i l'art, interrompudes per zooms lents i repeticions formals— li ha valgut un culte internacional i nombrosos premis als festivals de Berlín, Locarno i Sant Sebastià. Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost. Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival. 10 raons per veure ¿Qué te dice esa naturaleza? El mestre del cinema minimalista coreà en la seva màxima expressió: cada pel·lícula de Hong és un refinament del seu mètode fins a l'essència pura. Per primera vegada Hong col·loca la naturalesa, no la ciutat, com l'espai on els seus personatges s'interroguen: un gir filosòfic dins d'un univers ja molt recognoscible. Kim Minhee és l'actriu més interessant del cinema coreà actual: la seva col·laboració amb Hong produeix les actuacions més complexes del cinema asiàtic contemporani. Hi ha alguna cosa en el ritme de Hong, la seva lentitud, la seva repetició, el seu ús del zoom, que una vegada dins ja no pots deixar: un cinema que crea addicció de forma molt particular. Per a Hong parlar és actuar, dubtar és drama, els silencis són clímaxs: la conversa com l'única acció dramàtica que importa. Un exercici filosòfic disfressat de drama quotidià: les preguntes més grans apareixen sempre en les situacions més petites. Sense estructura de tres actes ni arcs dramàtics: hi ha instants que s'acumulen i transformen a l'espectador sense que aquest el noti. El paisatge no és decorat sinó mirall emocional dels personatges: la naturalesa com a reflex de la psique humana. Un dels cineastes més prolífics del món sense perdre la qualitat: un nou Hong és sempre una garantia de rigor. Les converses de Hong plantegen preguntes que no tenen resposta fàcil: una pel·lícula perfecta per al debat que proposa el festival.