Projecció de la darrera pel·lícula de Mohammad Rasoulof + debat cinematogràfic + postdebat lliure Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Orient Mitjà «Cada fotograma d'aquesta pel·lícula és un acte de resistència. Es va rodar sabent que podia comportar la presó. Quants cineastes al món poden dir això?» Mohammad Rasoulof (Xiraz, Iran, 1972) és un dels cineastes més valents del món. Condemnat el 2024 a vuit anys de presó, flagel·lació i confiscació de béns, va aconseguir fugir a Alemanya abans de ser empresonat. La llavor de la figuera sagrada va guanyar el Premi Especial del Jurat a Canes 2024 i va ser nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional. Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost. Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival. 10 raons per veure La semilla de la higuera sagrada Premi Especial del Jurat a Canes 2024 i Premi FIPRESCI. El festival de cinema més influent del món va reconèixer aquesta obra magna, realitzada en condicions de persecució extrema. Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional. La candidatura presentada per Alemanya confirma la seva rellevància internacional. Rodada clandestinament a l'Iran. Cada fotograma és un acte de resistència: es va filmar sabent que podia comportar la presó. El director, a l'exili. Rasoulof va arribar a Canes després d'haver fugit de l'Iran. Un thriller domèstic sobre la repressió. La llar com a metàfora d'un Estat que s'apodera de la família des de dins. Imatges reals de les protestes per Mahsa Amini. La ficció i el documental es barregen per crear una obra més veritable que qualsevol dels dos per separat. La pistola de Txékhov com a estructura perfecta. Una arma que apareix al primer acte ha de disparar-se al tercer. El règim iranià a través dels ulls d'una família. L'escala domèstica fa que l'horror sigui més proper i, alhora, més devastador. Un cineasta que arrisca la vida per fer cinema. Un film que obliga a preguntar-nos què faríem nosaltres. Una pregunta moral que acompanya l'espectador molt més enllà del final de la projecció.