Totes les crisis s'acarnissen amb els més vulnerables, els pobres, els treballadors i entre ells; avui ja ho hem viscut tots i totes, les crisis tenen com a imatge el rostre d'una dona. Ella Gerike n'és una. Enviuda després d'un any de matrimoni i, sense feina ni sosteniment, es veu obligada a adoptar la identitat del seu marit, Max Gerike, i reemplaçar-lo a la fàbrica com a operador de toro mecànic. Així, disfressada d'home, viurà l'ascens al poder de Hitler i els desastres de la guerra. El final del conflicte bèl·lic alleuja certes dificultats, però no l'allibera de l'atur ni de la gana. Ella/Max Gerike recorda alguns moments del seu dur viatge, que va viure amb energia i esperit de superació, com una supervivent extraordinària, com les dones solen fer. Aquesta història real d'Ella Gerike no només va inspirar Brecht, que la va immortalitzar en una de les seves novel·les, sinó que va ser la font d'inspiració de Manfred Karge, encarregat de rescatar-la per al teatre a través d'aquest monòleg fragmentat titulat «Jacke wie Hose».