Poc abans de fugir de l’Alemanya nazi, Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració. Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda. En arribar als Estats Units, Lang trasllada amb naturalitat les seves obsessions temàtiques al sistema d’estudis de Hollywood. Destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia com ara la fatalitat del destí, la culpa, la moral ambigua o l’individu enfront de sistemes opressius. Finalment, al seu retorn a Europa el 1959, recupera el sentit de l’espectacle de les primeres pel·lícules i culmina una de les obres més coherents i rigoroses del setè art. Més informació Sessions del cicle "Fritz Lang | El període sonor" al web de la Filmoteca Més cicles al web de la Filmoteca