No hi ha gest més senzill, quotidià i solitari que mirar per la finestra. En la quietud d’aquest instant, el món s’obre als nostres ulls tal com el volem observar. La finestra esdevé un petit refugi: una obertura al paisatge, a la memòria, a la calma, a l’arrel; allà on el blau del mar es confon amb el cel, on la llum llisca per les balconades i la flor de la buguenvíl·lia balla amb el vent. Tot és fora, però també dins. Aquesta exposició és una mirada íntima al Maresme mediterrani —no com a postal, sinó com a territori viscut, contemplat i estimat per l’artista. Des de lluny i alhora a prop, Gerard Rosés (1944-2017) ens convida a aturar-nos, a mirar sense pressa i a retrobar-nos en la bellesa del que ens envolta. Amb aquesta mostra, el Masnou vol retre homenatge i retrobar-se amb l’artista masnoví, un dels creadors que amb més passió va buscar els llenguatges per donar forma al paisatge i l’essència de la vila on va néixer.