Filòsofes contemporànies. El cas Simone Weil (1909-1943). La fortalesa d’un pensament dèbil
Finalitzat
Dijous, 7 de novembre del 2024
Consultar horaris
Descripció
Les filòsofes contemporànies. El cas Simone Weil (1909-1943). La fortalesa d’un pensament dèbil se celebren el dijous, 7 de novembre del 2024, a Badalona.
7 de novembre a les 19 h
Per Emília Olivé
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
A les filòsofes costa molt ubicar-les, a causa de la manca de tradició. En el cas de Simone Weil (1909-1943) encara més: pensadora força desconeguda, amb una vida i una obra atípiques, es resisteix a l’encasellament.
Nascuda a París, d’origen jueu, de jove s’apassiona per la filosofia: Homer, Plató, Descartes, Espinosa i Kant. En aquest moment es gesten ja les dues constants del seu pensament: la reflexió sobre la desgràcia en el món -que haurà viscut de prop durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola-, i la necessitat d'unir l'activitat teòrica i pràctica, el pensament i l’acció.
Treballa a les fàbriques Renault per experimentar l’alienació, viatja a Berlín per veure l’ascens del nazisme, lluita al front espanyol pel bàndol republicà i s’ofereix per a col·laborar amb la resistència francesa. Escriu articles i assajos filosòfics que proven de posar ordre en el món, de mitigar la desgràcia o de practicar una certa resignació, una actitud estoica que la portarà a convertir-se al catolicisme com horitzó de salvació. La lluitadora en favor de la justícia, finalment caurà abatuda per la desgràcia i es deixarà morir per inanició.
Emília Olivé és doctora en Filosofia i catedràtica de Filosofia (IES). Membre de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’IEC on coordina un seminari sobre “Filosofia i Feminismes”. Alhora participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina”. Publica articles de filosofia i art des de l’any 91 a revistes especialitzades, a propòsit de Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Simone Weil…, però també Pasolini, Lars von Trier, Leni Riefenstahl, els escriptors Jean Echenoz o Mouawad, el fotògraf Miroslav Tichy o la fotografia post mortem, i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament, investiga el tema de la penetració del filantrocapitalisme en sanitat i educació en el nostre país (llibre pendent de publicació). Col·labora habitualment en les Aules d’Extensió Universitària del Masnou, Girona i el barri barcelonès de Sant Martí, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional i la Directa perquè l'apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de dones
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/filosofes-contemporanies-el-cas-simone-weil-1909-1943-la-fortalesa-dun-pensament-debil-1/@@images/image/
Per Emília Olivé
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
A les filòsofes costa molt ubicar-les, a causa de la manca de tradició. En el cas de Simone Weil (1909-1943) encara més: pensadora força desconeguda, amb una vida i una obra atípiques, es resisteix a l’encasellament.
Nascuda a París, d’origen jueu, de jove s’apassiona per la filosofia: Homer, Plató, Descartes, Espinosa i Kant. En aquest moment es gesten ja les dues constants del seu pensament: la reflexió sobre la desgràcia en el món -que haurà viscut de prop durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola-, i la necessitat d'unir l'activitat teòrica i pràctica, el pensament i l’acció.
Treballa a les fàbriques Renault per experimentar l’alienació, viatja a Berlín per veure l’ascens del nazisme, lluita al front espanyol pel bàndol republicà i s’ofereix per a col·laborar amb la resistència francesa. Escriu articles i assajos filosòfics que proven de posar ordre en el món, de mitigar la desgràcia o de practicar una certa resignació, una actitud estoica que la portarà a convertir-se al catolicisme com horitzó de salvació. La lluitadora en favor de la justícia, finalment caurà abatuda per la desgràcia i es deixarà morir per inanició.
Emília Olivé és doctora en Filosofia i catedràtica de Filosofia (IES). Membre de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’IEC on coordina un seminari sobre “Filosofia i Feminismes”. Alhora participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina”. Publica articles de filosofia i art des de l’any 91 a revistes especialitzades, a propòsit de Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Simone Weil…, però també Pasolini, Lars von Trier, Leni Riefenstahl, els escriptors Jean Echenoz o Mouawad, el fotògraf Miroslav Tichy o la fotografia post mortem, i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament, investiga el tema de la penetració del filantrocapitalisme en sanitat i educació en el nostre país (llibre pendent de publicació). Col·labora habitualment en les Aules d’Extensió Universitària del Masnou, Girona i el barri barcelonès de Sant Martí, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional i la Directa perquè l'apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de dones
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/filosofes-contemporanies-el-cas-simone-weil-1909-1943-la-fortalesa-dun-pensament-debil-1/@@images/image/
Descripció
Les filòsofes contemporànies. El cas Simone Weil (1909-1943). La fortalesa d’un pensament dèbil se celebren el dijous, 7 de novembre del 2024, a Badalona.
7 de novembre a les 19 h
Per Emília Olivé
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
A les filòsofes costa molt ubicar-les, a causa de la manca de tradició. En el cas de Simone Weil (1909-1943) encara més: pensadora força desconeguda, amb una vida i una obra atípiques, es resisteix a l’encasellament.
Nascuda a París, d’origen jueu, de jove s’apassiona per la filosofia: Homer, Plató, Descartes, Espinosa i Kant. En aquest moment es gesten ja les dues constants del seu pensament: la reflexió sobre la desgràcia en el món -que haurà viscut de prop durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola-, i la necessitat d'unir l'activitat teòrica i pràctica, el pensament i l’acció.
Treballa a les fàbriques Renault per experimentar l’alienació, viatja a Berlín per veure l’ascens del nazisme, lluita al front espanyol pel bàndol republicà i s’ofereix per a col·laborar amb la resistència francesa. Escriu articles i assajos filosòfics que proven de posar ordre en el món, de mitigar la desgràcia o de practicar una certa resignació, una actitud estoica que la portarà a convertir-se al catolicisme com horitzó de salvació. La lluitadora en favor de la justícia, finalment caurà abatuda per la desgràcia i es deixarà morir per inanició.
Emília Olivé és doctora en Filosofia i catedràtica de Filosofia (IES). Membre de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’IEC on coordina un seminari sobre “Filosofia i Feminismes”. Alhora participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina”. Publica articles de filosofia i art des de l’any 91 a revistes especialitzades, a propòsit de Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Simone Weil…, però també Pasolini, Lars von Trier, Leni Riefenstahl, els escriptors Jean Echenoz o Mouawad, el fotògraf Miroslav Tichy o la fotografia post mortem, i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament, investiga el tema de la penetració del filantrocapitalisme en sanitat i educació en el nostre país (llibre pendent de publicació). Col·labora habitualment en les Aules d’Extensió Universitària del Masnou, Girona i el barri barcelonès de Sant Martí, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional i la Directa perquè l'apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de dones
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/filosofes-contemporanies-el-cas-simone-weil-1909-1943-la-fortalesa-dun-pensament-debil-1/@@images/image/
Per Emília Olivé
Dins del curs PENSAR I FER. Veus de dones en la Història de la Filosofia
El treball filosòfic de les dones ha estat silenciat i exclòs del panorama social al llarg de la història de la cultura occidental. Al Seminari de Filosofia d’aquest any ens proposem donar a conèixer les aportacions al pensament filosòfic d’unes quantes figures rellevants al llarg de la història, a la Grècia clàssica, al pensament medieval i renaixentista i al moviment il·lustrat, per centrar-nos finalment en quatre grans pensadores contemporànies.
A les filòsofes costa molt ubicar-les, a causa de la manca de tradició. En el cas de Simone Weil (1909-1943) encara més: pensadora força desconeguda, amb una vida i una obra atípiques, es resisteix a l’encasellament.
Nascuda a París, d’origen jueu, de jove s’apassiona per la filosofia: Homer, Plató, Descartes, Espinosa i Kant. En aquest moment es gesten ja les dues constants del seu pensament: la reflexió sobre la desgràcia en el món -que haurà viscut de prop durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola-, i la necessitat d'unir l'activitat teòrica i pràctica, el pensament i l’acció.
Treballa a les fàbriques Renault per experimentar l’alienació, viatja a Berlín per veure l’ascens del nazisme, lluita al front espanyol pel bàndol republicà i s’ofereix per a col·laborar amb la resistència francesa. Escriu articles i assajos filosòfics que proven de posar ordre en el món, de mitigar la desgràcia o de practicar una certa resignació, una actitud estoica que la portarà a convertir-se al catolicisme com horitzó de salvació. La lluitadora en favor de la justícia, finalment caurà abatuda per la desgràcia i es deixarà morir per inanició.
Emília Olivé és doctora en Filosofia i catedràtica de Filosofia (IES). Membre de la “Societat Catalana de Filosofia” de l’IEC on coordina un seminari sobre “Filosofia i Feminismes”. Alhora participa en diversos seminaris que recuperen les veus de dones en la filosofia i on s’aposta per fer “genealogia femenina”. Publica articles de filosofia i art des de l’any 91 a revistes especialitzades, a propòsit de Kant, Benjamin, Nietzsche, Sartre, Levinas, Heidegger, Simone Weil…, però també Pasolini, Lars von Trier, Leni Riefenstahl, els escriptors Jean Echenoz o Mouawad, el fotògraf Miroslav Tichy o la fotografia post mortem, i l’òpera (en clau de gènere). Darrerament, investiga el tema de la penetració del filantrocapitalisme en sanitat i educació en el nostre país (llibre pendent de publicació). Col·labora habitualment en les Aules d’Extensió Universitària del Masnou, Girona i el barri barcelonès de Sant Martí, amb xerrades a propòsit de la filosofia, el feminisme i la filantropia. També col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional i la Directa perquè l'apassiona l’anàlisi de la realitat i els seus “marges”.
PROGRAMA: Pensar i fer. Veus de dones
Entrada lliure fins a completar l’aforament https://www.badalona.cat/ca/serveis-ajuntament/cultura/agenda/filosofes-contemporanies-el-cas-simone-weil-1909-1943-la-fortalesa-dun-pensament-debil-1/@@images/image/
Ubicació
Carrer d'Enric Borràs, 47, 08912. Badalona
Aquest esdeveniment ja ha finalitzat
No et perdis què passa aquesta setmana a Badalona
Estat: Esdeveniment finalitzat.