Penny Siopis (Veryburg, Sud-àfrica, 1953) viu i treballa a Sud-àfrica, on la seva família, d'origen grec, es va establir després de la Segona Guerra Mundial. La seva pràctica artística explora la intersecció entre la memòria personal i la col·lectiva, i tracta temes com la lluita contra l'apartheid o les polítiques repressives dels colons sobre la población autòctona. La seva obra, polifònica i interdisciplinària, transita entre la pintura, el dibuix i el fet cinematogràfic combinant l'íntim amb l'històric i el simbòlic amb el polític. Entre els seus projectes més significatius destaca Shame (Vergonya), un extens corpus d'obres en què cossos encongits o diluïts configuren un univers on la vergonya és eix narratiu i emocional. Siopis hi traça una història de la humanitat marcada per la humiliació i la violència, però també per la possibilitat del reconeixement i la catarsi. En l'obra de Siopis, la vergonya es desplega com un territori de dolor compartit i de catarsi col·lectiva que, des d'una perspectiva lacaniana, al·ludeix a la pèrdua del lloc simbòlic de l'amor i del vincle. Alhora, aquest espai s'obre a una dimensió de gaudi: el cos, en la seva fragilitat, cerca en la pulsió de mort un possible espai de redempció i sublimació. Shame interroga els límits del cos i de la història i revela com la ferida, personal o col·lectiva, pot esdevenir matèria poètica i política, una forma de resistencia davant l'oblit. La mostra també inclourà Charmed Lives (Vides afortunades, 1998-1999), un gran llenç d'objectes trobats que actua com una memòria col·lectiva teixida a partir d'experiències individuals. D'altra banda, l'arxiu ocupa un lloc central en l'obra d'aquesta artista: armaris amb calaixos segellats evoquen una memòria oculta, invisibilitzada pels discursos hegemònics. Aquesta exposició, que presenta per primera vegada l'obra de Siopis a Barcelona, trena les relacions entre les memòries del nord i del sud. Comissariat: Imma Prieto, directora del Museu Tàpies.