Ramon Calsina i Baró (Barcelona, 1901-1992) és una de les figures més singulars de la pintura catalana del segle XX. El fet d'haver construït una trajectòria al marge dels corrents oficials l'ha deixat en un discret segon pla malgrat la importància del seu llegat artístic. L'exposició Misèries humanes vol treure a la llum la vessant més incòmoda del seu treball, centrada especialment en el dibuix. La proposta s'endinsa en la dimensió més àcida, crítica i dura de l'obra de l'artista. Els seus dibuixos, com si fessin un efecte de mirall, ens assenyalen i ens fan veure tots els vicis i virtuts de l'existència humana, i a la vegada ens emocionen per la seva tendresa i humanitat. Fortament influït per la tradició pictòrica del país i alhora seduït per l'avantguarda dels anys trenta, Calsina ha quedat en terra de ningú. Ha estat considerat massa trencador pels pintors tradicionals i massa tradicional pels artistes més trencadors. Tanmateix, a mesura que passa el temps, els seus dibuixos es mantenen vigents, tant per la forma com el fons. La crítica social, la visibilització de qüestions com la violència de gènere, la guerra o la crisi sistèmica des de l'òptica dels anys trenta el converteixen en un artista visionari que, a partir de l'observació del seu context més proper, ha esdevingut atemporal. Exposició comissariada per Bernat Puigdollers.