Pocs artistes poden afirmar haver iniciat una nova forma d'art. Joan Jonas (Nova York, 1936), però, va ser crucial per a la formació de dues formes d'art: el vídeo i l'art de la performance. A partir de finals de la dècada de 1960, Jonas va fusionar diverses influències (des del cinema mut fins als espectacles de màgia) i noves tecnologies (com ara càmeres de vídeo portàtils i monitors de televisió) per explorar l'entrellaçament del cos humà i la seva imatge gravada. Les seves actuacions en vídeo van plantejar noves preguntes que, al segle xxi, només han crescut en rellevància. Com ens mirem a nosaltres mateixos i als altres a través de la càmera de vídeo? Quins nous tipus d'identitats ens obren o ens imposen aquestes imatges electròniques, i en particular les dones? Treballant en la vibrant escena de les arts del Soho, les superfícies reflexives / miralls serien un motiu clau al llarg de la carrera de l'artista. En els seus influents treballs, els intèrprets portaven miralls al davant del públic, que de sobte es trobava confrontat amb la seva imatge, una inversió de la relació típica entre l'espectador i l'artista. Per a Jonas, la imatge reflectida fa alguna cosa més que simplement reflectir: es projecta al món i el canvia. Tot i que Jonas ha cartografiat els efectes de la nova tecnologia, també ha mirat històries més llargues que connecten passat i pre - sent. Els estranys poders de l'electrònica moderna, amb la seva capacitat de crear il·lusió visual, troben els seus precedents en vells contes populars sobre personatges màgics i esdeveniments misteriosos. Acompanyada de la commovedora banda sonora creada per a l'ocasió: un bestiari escrit per Enric Casasses i musicat pels com - positors més il·lustres del país, l'obra evoca la rica vida interior d'aquests animals, així com la seva precarietat davant d'un clima canviant. Com assenyala Jonas, "des del principi la natura ha estat un context per al meu treball": les imatges ecològiques impregnen totes les etapes de l