El projecte sobre Germaine Dulac vol ser una reflexió sobre com les avantguardes van invisibilitzar certes artistes que posaven en tensió els discursos hegemònics i heteropatriarcals que imposava la societat d’entreguerres. Aquest és un exercici de recuperació de la memòria d’un passat en què moltes d’elles van quedar relegades dins de la història de l’art. Amb la voluntat d’obrir arxius i accentuant la idea de la importància d’un temps cíclic —tan característic de la trajectòria tapiana—, mirem enrere per tornar endavant fent recerca històrica i trobar veus silenciades. Podeu consultar més informació de l'exposició "Germaine Dulac. Je n'ai plus rien" al web del Museu Tàpies.