Les estades quotidianes i silencioses de l’autor als espais de la muntanya li permeten esbrinar les intimitats del paisatge. En la seva voluntat de captar-ne l’essència deixa aflorar les presències que l’animen. Explora la relació entre els cims i les històries que els envolten, allunyant-nos d’una visió estètica superficial. La llum crepuscular, la boira, la solitud i les presències tímides de la fauna que l’habita esdevenen elements clau per transmetre la força i el misteri de l’entorn. La seva mirada íntegra i curosa ens dona accés a les veus del paisatge. La muntanya parla quan els humans callem.