En la seva forma complerta, la frase del títol és «Laissez faire et laissez passer, le monde va de lui même» (Deixeu fer, deixeu passar, el món va sol), expressió francesa que es va popularitzar el s.XVIII referint-se a la llibertat en economia i a les polítiques de lliure mercat. Però, quin món va sol? Va sol aquell món que hem naturalitzat com a universal i neutre: una matriu construïda des de l'experiència masculina, blanca i heterosexual. L'expressió reclama la llibertat d'allò que Bell Hooks va identificar com la invisibilitat del privilegi. El que percebem com "la norma" o allò "universal" ens impedeix precisament reconèixer la posició de privilegi des de la qual es construeix. Malgrat que l'expressió suggereix llibertat, amaga que el creixement econòmic es basa en estructures desiguals, en dinàmiques extractivistes i en pràctiques de control social. Les artistes del Programa de Residències SAC-FiC 2025, Maria Kastillejof, Daniel Cao y Pol Pintó, presenten la feina desenvolupada durant la seva residència. La seva pràctica conflueix, justament, a investigar i assenyalar els mecanismes de de control social i privilegi que sostenen aquest món que suposadament hem de "deixar fer, deixar passar". A càrrec de: Pol Pintó, Daniel Cao i Maria Kastillejof