El treball de Cristina Mejías té alguna cosa de circular. Com en una teranyina, resulta difícil prioritzar-ne alguna de les parts. Les seves obres sovint es mostren del dret i del revés, es fan i es desfan, o les figures s’esborren tan aviat com es comencen a dibuixar. I en el seu quefer gairebé constant, es van obrint clarianes, com en un bosc, que ens permeten aturar-nos-hi momentàniament abans de continuar vagarejant. Aquesta exposició es compon de diverses obres que se situen a l’empara d’una gran instal·lació titulada "Cantantes silenciosas", originalment produïda com a part de l’exposició feta al C3A de Còrdova el 2025, que es va titular "Saber de oído" i que feia referència, precisament, a aquest saber que s’ajusta a la discontinuïtat, aquest procés errant. Com en certs tocs clàssics del flamenc, hi ha un compàs que funciona com un batec i que, amb la seva constància com a garant, permet el creixement, la transformació. Es tracta d’una matriu que fa les funcions d’aiguaneix o font: un saber que bull, gairebé inaudible, i que alimenta i mou l’obra subtilment, transformant-la, com una mà que gira un calidoscopi. Exposició "Cristina Mejías. Saber de oído: cantantes silenciosas" al web del Centre d'art La Panera.