Anselm Kiefer reflexiona amb la seva obra sobre què significa ser un artista d'avantguarda al segle xx. Per la naturalesa irònica i provocativa del seu treball, accepta i abraça la noció de l'artista modern que queda fora de la societat, qüestionant-ne la història, les normes, els tabús, els mites i les idees sobre l'art. Com a conseqüència d'aquestes inquietuds, ha produït un art de temàtica, valors i símbols germànics. La seva insistència a obrir ferides emocionals i a posar l'accent en les pèrdues culturals és un camí per a explorar la seva pròpia herència i identitat. Així, Kiefer no tan sols creu en el poder regenerador de l'art, sinó en la possibilitat d'establir un diàleg entre la història i les civilitzacions, com a antídot davant l'horror de la història humana i com a recerca d'un camí de reconciliació. Les vitrines de Kiefer són símbols condensats i sovint combinen conceptes oposats: són transparents i denses, lleugeres i pesades, i els objectes que contenen són alhora fàcils de reconèixer i enigmàtics. Kiefer utilitza materials tan variats com ara plom, ciment, vidre, pedres, filferro, peces de tela, arrels d'arbres o llibres cremats, que representen idees com ara la recordança, la renovació, l'esperança i la pèrdua. Els materials recollits són, doncs, transformacions artístiques de creences i idees espirituals, i les vitrines, desconcertants, fomenten el pensament i inspiren noves interpretacions. L'exposició a La Pedrera, amb obres procedents de la col·lecció Grothe i d'altres col·leccions privades europees, és la primera mostra individual de l'artista a l'Estat dedicada exclusivament a aquest conjunt d'obres, titulat Opus Magnum. Així, La Pedrera presentarà una selecció d'aquestes vitrines amb llibres, objectes i instal·lacions, complementades amb un cicle de pintures sobre l'erudit i poeta anglès Robert Fludd (1574-1637).