L'escriptor Colm Tóibín parla de la seva fascinació per la literatura de Mercè Rodoreda, que considera "un dels grans viatges que ha emprès la ficció del segle XX". La fascinació per Rodoreda de l'escriptor irlandès Colm Tóibín va néixer de la lectura de La plaça del Diamant i del descobriment, en les seves pàgines, d'una escriptora magistral. En lectures posteriors, i sobretot en La mort i la primavera, confirma que es troba davant d'"un dels grans viatges que ha emprès la ficció del segle XX". En el seu ús dels silencis, en la seva capacitat per contenir l'experiència en comptes d'exaltar-la i de desestabilitzar el món en comptes de descriure'l, va trobar un fil vermell que la lligava a altres llengües i literatures, sobretot aquelles que han viscut sota opressió. Des d'un exili solitari i en una llengua fràgil, en un idioma que en paraules de Tóibín "estava atent al silenci, al perill i a la fragilitat", Rodoreda va ser capaç de construir un univers narratiu propi que dialoga amb la gran literatura del seu segle i continua parlant avui a cau d'orella a lectors de tot el món. Colm Tóibín, escriptor, crític i professor, és considerat una de les grans figures de les lletres irlandeses. Ha contribuït a difondre i fer llegir l'obra de Rodoreda arreu del món, subratllant la radicalitat estilística i la modernitat de la seva prosa.