A càrrec de Montserrat Flores Juanpere, regidora de l'Ajuntament de Reus, i Elisenda Cristià Balsells, arxivera municipal de l'Ajuntament de Reus Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició Conferència «El treball de la Memòria Democràtica des de l'Arxiu: el cas Cipriano Martos». Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 al poble Huétor-Tajar de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP. La Guàrdia Civil el va detenir, el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a "líquid de la veritat", combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan). El 29 d’agost, tot i el seu estat de salut pèssim, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís al sepeli ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.