Amb el canvi de mil·lenni, molts ulls es van fixar-se al Regne Unit, confiant que el context fos propici perquè sorgís un grup que unís el tarannà angular del post-punk amb el caràcter expansiu del britpop. Però cap exponent d'aquella ventrada semblava estar per la labor. Vam haver d'esperar una generació, però l'adveniment finalment va arribar des de Leeds: Yard Act, una espècie d'aliatge entre Talking Heads, The Fall, Pulp i LCD Soundsystem, és el grup amb qui portàvem sominat tant de temps. Una maquinària rítmica que no tem greixar-se amb un sentit de l'humor àcid i encapçalada per James Smith, un frontman de la vella escola. És a dir, és un d'aquests líders de banda que només es dediquen a cantar sense cap altre instrument, encara que ho fa en qualsevol condició: canta botant, canta retorçant-se, canta corrent, canta bellugant-se.