Béla Bartók assumeix al seu Concert per a orquestra de 1943 el repte d’articular un discurs ric en diàlegs entre seccions, entenent el virtuosisme de forma orgànica i no en un sentit fonamentalment tècnic, ni individual. Explorar les possibilitats del conjunt simfònic sense que aquesta investigació tingui la forma d’una ruptura amb la tradició, sinó un regust d’atemporalitat, com si des de sempre hagués existit, és segurament un dels mèrits més captivadors de la peça. Profundament ortodox, alhora que representatiu de l’originalitat i la intensitat d’emocions exigida durant el Romanticisme, es pot considerar el Concert per a violí de Johannes Brahms. Amb permís de Beethoven, autor d’una peça pionera -i, per tant, de referència- ens atrevim a dir que es tracta del més paradigmàtic, tant des d’un punt de vista formal com del contingut. La complexitat del tractament orquestral -gestionat pel titular de l’OBC, Ludovic Morlot- es desplegarà en fascinant tensió amb la veu solista, la del violí d’Augustin Hadelich. Repertori Béla Bartók: Concert per a orquestra, Sz. 116 (1943) 39' Johannes Brahms: Concert per a violí en Re, op. 77 (1878) 43' Artistes Augustin Hadelich, violí Ludovic Morlot, direcció Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Concert per a violí de Brahms al web de L'Auditori.