Hi ha una estirp d'artistes difícils de classificar, perquè la seva obra es resisteix a deixar-se limitar per una etiqueta. Lorena Álvarez (San Antolín de Ibias, 1983) pertany a aquesta estirp. "Un vers lliure dins del panorama musical espanyol", "cantautora punk", "una ànima inquieta que destil·la espontaneïtat" o "referent de la cançó d'autora contemporània" són algunes de les definicions de les quals ha estat objecte. Però ella s'esmuny, obstinada a no convertir-se en una lleona domesticada, obligada a passar per un cèrcol en flames. Álvarez continua el seu camí, lliure, obrint-se pas amb la ferma convicció que la poesia i la música encara tenen alguna cosa a dir en aquests temps i, sobretot, que l'art no és allà on ens volen fer creure. Ara presenta El poder sobre una misma (Montgrí, 2025), en què viatja a través de composicions intenses, iròniques i paisatgístiques per deixar-nos observar, des de dins, el procés de ruptura i recomposició personal, d'afirmació d'una mateixa. "El poder sobre una misma és un disc tan exemplar com deliciós, fidel al bioritme d'una artista que es pren les coses amb la calma necessària, conscient de la importància dels silencis —els reals i els metafòrics—, perquè si alguna cosa li sobra ara mateix a aquest món endiablat és el soroll". Fragment de la crònica de Carlos Pérez de Ziriza a Mondo Sonoro. Lorena Álvarez: veu, guitarra i bombo Víctor Herrero: guitarra clàssica i guitarra portuguesa