Sonates de Brahms i l'univers poètic de Schumann Pablo Barragán, clarinet Maria Canyigueral, piano En el penúltim concert dirigits per la Maria canyigueral del VI Cicle de Música de Cambra del teatre de Sarrià, sota el títol Amor i tardor, el clarinetista Pablo Barragán i la pianista Maria Canyigueral, ens oferiran un recital que uneix dues veus essencials del Romanticisme alemany: Johannes Brahms i Robert Schumann. Les dues Sonates per a clarinet i piano opus 120 de Brahms, escrites a la fi de la seva vida, evoquen plenitud, serenor i profund lirisme, una veritable tardor sonora, ja a les portes del seu últim alè vital. Durant la dècada de 1880, quan Brahms ja començava a mencionar dins el seu cercle d'amistats la seva voluntat de retirar-se com a compositor, als 60 anys, el director d'orquestra Hans Von Bülow, el saber aquesta notícia, va convidar-l'ho a Meiningen, per escoltar la seva orquestra interpretar les simfonies de Brahms. L'interpretació del clarinetista Richard Mühlfeld va captivar tan a Brahms que va decidir dedicar els seus últims esforços creatius a escriure quatre obres per a clarinet: el quintet Op.115 per a clarinet i quartet de corda, les dues Sonates per a clarinet i piano Op.120 i el trio per a clarinet, violoncel i piano Op.114. Les dues Sonates per a clarinet i piano Op.120 daten del 1894. En multitud d'ocasions el mateix compositor les va interpretar juntament amb Richard Mühlfeld. En diàleg amb aquesta maduresa musical, els intèrprets ens presentaran una selecció del cicle de cançons Dichterliebe (l'amor del poeta) de Schumann, en una versió arranjada per a clarinet i piano. Aquestes petites joies, originàriament per a veu i piano amb poemes de Heinrich Heine, van ser escrites l'any 1840, coincidint amb un moment emocionalment intens de lluita legal per casar-se amb Clara Wieck. Conserven tota la seva càrrega expressiva en el seu nou paisatge sonor, amb el clarinet com a narrador íntim d'un amor apassionat i ferit. Un recorregut per l'amor