Si hi ha un lloc en una ciutat on conflueix la intimitat de vides paral·leles és, sens dubte, un celobert. Des d’aquest espai de trobada involuntària, entre roba estesa i finestres opaques, l’indie-pop de Celobert explora un univers narratiu format per històries compartides per diferents generacions. Després de l’àlbum Llum (2024) i l’EP Ombres (2025), que acumulen 200.000 reproduccions a les plataformes digitals, Celobert enceten amb Pólvora una nova etapa. La cançó, que neix del seu pas pel concurs Sona9, marca un punt i a part abans del llançament de Xamfrà (primavera del 2026), el primer de tres EPs que conformaran el seu segon àlbum d’estudi (inicis del 2027). Celobert continuen abraçant el pop-folk que els ha caracteritzat fins ara i que els ha dut a fer una quarantena de concerts arreu de Catalunya en l’últim any i mig, sense renunciar a les guitarres més rockeres ni a l’experimentació amb sons electrònics. Navegant entre La Ludwig Band i Bon Iver, Oques Grasses o Mercè Rodoreda, volen fer estendard de la música en català, aquella que voldrien que sonés a través de les finestres de tots els celoberts del territori.